L'enorme repte és parar algú pel carrer, i és enorme perquè no vol fer-ho ningú -parar-, però els captadors tenen tècniques, trucs, han sigut formats per a això. A aquesta selva de cares indiferents, de gambades apressades, a aquest campi qui pugui que és la gran ciutat no s'hi surt sense res, desarmat, perquè en efecte és una selva, i tota espessor imposa pertrets. No és un simple atzar que aquest senyor per exemple s'hagi detingut, que hagi decidit escoltar, mirant el rellotge, sí, però escoltant, i no és atzar que de sobte somrigui i tampoc és gratuït que 10 minuts més tard, o 15, acabi donant el sí. Que algú digui que sí, d'això es tracta. Llavors una cosa com un raig de sol es cola pel fullatge i il·lumina la cara d'aquesta criatura peculiar, mentre els altres passen sense mirar, caminant amb pressa.
Dels col·lectius dedicats a interpel·lar vianants pel carrer -captaires, enquestadors, repartidors de publicitat, turistes extraviats i altres- els equips de captació que les oenagés treuen a la ciutat en pro de nous socis tenen el monopoli de la simpatia. Els acompanya una aura, i rara vegada reben a canvi del seu abordatge alguna cosa que no sigui una resposta amable, un somriure, una maniobra elusiva, potser, però feta amb gran cordialitat; en general, són els únics que poden interpel·lar un estrany amb un baixíssim risc de ser enviats a la porra. El ventall variat d'indiferència, menyspreu o grolleria urbana té certa facilitat per sortir a la superfície amb el que reparteix una cosa tan prosaica com un volant d'hamburgueses amb descompte, però es deixa ben guardat, encara que sigui per correcció política, amb el que treballa pels refugiats o els famolencs. Només que una resposta angelical no és ni remotament l'objectiu: l'objectiu, el primer objectiu, és bloquejar el vianant.
Cada captador de cada equip de captadors de socis de totes les oenagés que es reparteixen les millors cantonades de la ciutat dirà que té la seva pròpia estratègia, però hi ha unes pautes generals; unes armes bàsiques. «Per iniciar l'abordatge es recomana establir contacte visual, somriure i generar empatia identificant i imitant la gestualitat de la persona», explica Juan Ramón Atxa, responsable de captació de socis de Metges Sense Fronteres (MSF). ¿Una imitació? «Una espècie d'imitació, sí. Una vegada t'hi has acostat, intentes que pari, i llavors cada un té el seu mètode, des del ¿tens un minut per a mi? fins al ¿tens una hora?, per trencar el gel, amb humor, o fins al ¿vols casar-te amb mi?». Una forma de seducció: si la ciutat es compon de punts A de partida i punts B d'arribada, i si tot és córrer per arribar i tot són presses i les agulles del rellotge retronen com una dement locomotora, els equips de captació vénen a ser puntuació. Un punt i coma, almenys.
Les cantonades excel·lents
Un equip de captació apostat en una cantonada significa que la cantonada satisfà certs requisits d'excel·lència. Entre les trinxeres més cobejades figuren la cruïlla de la Gran Via i el passeig de Gràcia; Maria Cristina, el Portal de l'Àngel i la plaça de les Glòries. Que els equips d'Amnistia Internacional, Greenpeace, MSF o ACNUR -els més visibles, potser- no coincideixin gairebé mai en una cantonada obeeix no a la bona sort, o a l'habilitat de les muses de la solidaritat, o a l'abundància de bones cantonades -no són tantes-, sinó a una conscienciosa tasca de coordinació prèvia: s'intercanvien agendes, es reparteixen carrers. I allà estan, ben d'hora al matí. ¿L'estadística? «Cada captador aconsegueix parar entre 10 i 15 persones per torn, en torns de quatre hores», explica Atxa. «De tots els que es paren, un de mitjana es fa soci». Sembla poc, però s'ha de veure com una operació global, tots aquests equips de captació cada dia, treballant per tot. «Més de 37.000 nous socis van ser fruit de la feina dels captadors el 2014. Això és el 45% del total».
Un apunt climàtic: la pluja és amiga del punt i coma. «La gent quan plou es para amb més facilitat, es refugien sota les cornises, és més fàcil treballar», diu Airis Hierro, captadora, aquest matí, a la cantonada de Gran Via i el passeig de Gràcia. No plou. La gent traça veloç els seus recorreguts de punts A a punts B. Fa sol. S'aturen pocs.