Montjuïc va ser, durant dècades, el destí rural per a les escapades dominicals dels barcelonins del segle XIX. Un jardí gegant ple a vessar de fonts a les quals anava la classe mitjana i obrera de la ciutat per passejar, festejar, menjar i ballar. L'exposició Baixant de la Font del Gat. Les fonts populars de Montjuïc, que es pot visitar al castell, evoca la vida de la Barcelona de fins del segle XIX i principis del XX a través d'aquelles fonts.
La més famosa d'aquelles fontanes va ser, sens dubte, la Font del Gat. Però n'hi havia moltes altres repartides per la muntanya. Unes eren naturals, altres, canalitzades i embellides per una escultura. Eren la Font Trobada, la dels Tres Pins, la del Geperut i la del Tir, la Font d'en Conna i de Pessets, la del Parc de Baix, Vista Alegre, la Guatlla, la Mina i Satalia.
Van ser escenari imprescindible dels moments de diversió de molts ciutadans. Els diumenges i dies festius, famílies, parelles i grups d'amics pujaven a la muntanya a fer la tradicional fontada (berenar al costat de la font), a celebrar àpats campestres i fer-hi revetlles populars, a jugar, xerrar o fer-se carícies furtives. En les més enjardinades s'hi celebraven casaments, batejos i comunions. Les més ocultes per l'espessor es van convertir, en els primers anys del franquisme, en lloc de trobada per a reunions clandestines de dissidents.
A través de fotos i il·lustracions, textos i efectes sonors, l'exposició proposa un viatge sensorial a aquell passat no tan llunyà. Les fotos són de pioners del fotoperiodisme com Josep Brangulí, Frederic Ballell, Carlos Pérez de Rozas, Lucien Roisin i Pau-Lluís Torrents. Els dibuixos, de Lola Anglada i Pau Febrés Yll.