El modernismo perdido és treball de documentació i relat tan exhaustiu que els seus autors aviat van veure que havien d'acotar territorialment la seva investigació. Van limitar la recerca a la Barcelona antiga, però ja preparen un segon volum per a la tardor sobre la destrucció del patrimoni a l'Eixample. De moment, a les llibreries hi ha el primer volum, que analitza el cas de les botigues, però dedica altres capítols no menys interessants a, per exemple, l'arquitectura fugaç que es va construir a la ciutat amb motiu de l'exposició internacional de l'any 1888. D'aquí surt la fotografia que il·lustra la portada, molt simbòlica de com pot ser efímera l'arquitectura a Barcelona. És l'Hotel Internacional, Més de 800 treballadors van treballar per torns de forma ininterrompuda per aixecar en tan sols 53 dies aquest monumental edifici. Va ser una proesa. Va obrir les portes el dia 5 d'abril de 1888. Va allotjar els visitants de la ciutat i, un cop clausurada l'exposició, va ser demolit l'abril del 1889. Així estava previst per endavant, perquè ocupava terrenys del port, en el que actualment és el Moll de la Fusta. Anys després aquell solar el van ocupar els tinglados del port, demolits l'any 1981 per, com es deia llavors, obrir Barcelona al mar. Així va ser, si es vol, fins que temps després es va construir a l'altre costat de la dàrsena el Maremàgnum i el sarcòfag nuclear del cine Imax, que tapen les vistes promeses als ciutadans. I tot plegat, a més a més, en un parèntesi de 100 anys.