Jordi Pagans Monsalvatge va ser durant molts anys un pintor de diumenges. Havia de mantenir una família i amb això no es jugava. Pintava a les nits i a les seves estones lliures. Va agafar els pinzells sent un adolescent i no els ha deixat mai. S'instal·lava al port de Barcelona amb les seves aquarel·les i el cavallet. O a la faldilla de Collserola. Es va fer amb coetanis com Simó Busom i Josep Roca-Sastre. Es va casar i va tenir fills. Va descobrir Cadaqués com a musa. Va ampliar la seva obra al dibuix i el gravat. Va començar a exposar el 1959 i no ha parat.

Actualment té 81 anys. Treballa activament al seu taller de Vall-vidrera. Ara, sí, sempre que vol. Avui presenta una exposició antològica i un llibre que recull la seva trajectòria artística i humana, que segons l'autor del text, el crític Josep Maria Cadena, «està construïda amb honestedat i amor per l'obra ben feta».

El volum i l'exposició tracen un acurat itinerari pels seus olis i aquarel·les, els seus dibuixos, guaixos, gravats i litografies. Pagans i Cadena els presenten avui a la sala Art Petritxol (Consell de Cent, 315. 19.00 h), on la mostra estarà oberta al públic fins al 10 de juny.