«La categoria d'un poble no depèn del seu exèrcit ni dels seus comandaments militars, sinó de les seves entitats culturals i docents», explicava convençut el doctor Moisès Broggi.«Per això m'ha fet tanta il·lusió veure el meu nom unit al vostre centre»,prosseguia emocionat, amb una lucidesa que gairebé espanta, als seus 103 anys complerts. L'escenari era la sala d'actes del fins ahir institut Sant Josep de Calassanç, a partir d'avui institut Moisès Broggi. El públic al qual es dirigia, adolescents gairebé tan emocionats com ell,«orgullosos de pertànyer al Calassanç».

L'acte d'ahir significava per a l'institut molt més que un canvi de nom. Molt més, fins i tot, que un tan sentit com merescut homenatge al metge i pacifista que des d'avui dóna nom al famós institut ubicat al carrer de Sant Quintí. Representava l'autèntic«renaixement»d'un centre que, tot i no haver estat mai mort, feia anys que estava estigmatitzat. Anys en una situació més que difícil, però que no va tirar mai la tovallola.«Avui és un dia d'alegria i agraïment», iniciava en el singular bateig un entregat José Manuel Celorio, director de l'històric institut.«Aquesta és una trobada carregada de simbolisme, ja que d'una banda es tracta de retre homenatge a un home que ha sigut un referent en la societat catalana del segle XX, com és el doctor Broggi, i de l'altra és la presentació en societat del nostre nou projecte»,prosseguia.

L'institut va saltar a les pàgines de tots els diaris l'octubre del 2003, quan una baralla als seus voltants va acabar amb la mort d'un xaval. Tot i que va passar fora del centre i de l'horari escolar, el desafortunat episodi també va ferir (i molt) el centre, amb una matrícula que baixava any rere any. Els veïns del barri l'evitaven per la seva mala fama, i es va convertir en una espècie de centre d'acollida per a nois immigrants de tota la ciutat, ja que sempre tenia places lliures.

Projecte exemplar

Tot i no tenir«cap problema»amb la gran varietat de nacionalitats representada als seus pupitres, cosa que els alumnes i els professors han sabut gestionar amb feina, imaginació i ganes, la direcció i l'equip docent del centre fa anys que lluiten per treure's l'etiqueta de«col·legi marginal».

El nou nom, que no ha estat en absolut escollit a l'atzar, no és l'únic que estrena el centre, que a partir del pròxim curs ampliarà la seva oferta educativa«amb l'objectiu de ser un centre de referència a la ciutat tant de batxillerat com de cicles formatius de la branca sanitària»,cursos que ja s'han començat a impartir aquest any.

Per això la importància de rebatejar el centre amb el nom d'un dels metges més importants en la història del país.

«Seguint amb el nostre compromís amb els valors de l'escola pública, esperem arribar a bon port i no decebre ningú»,va apuntar el director a l'acte, al qual, a més de l'homenatjat, també van assistir la consellera d'Educació, Irene Rigau, i el gerent del Consorci d'Educació de Barcelona, Manel Blasco.

Compromís i generositat

Blasco va destacar el compromís del professorat en el que va qualificar de «projecte carregat de generositat»,i Rigau va definir el moment com a«esperançador».«Avui neix un nou institut, cosa que significa que hi ha esperança, perquè hi ha hagut coratge», va sintetitzar la consellera.

«Sense un cert nivell cultural no hi ha democràcia possible»,va concloure Broggi en un homenatge que va acabar amb la interpretació per part de dos professors de música del centre de l'encertada i sempre recurrentQue tinguem sort, de Lluís Llach, i amb el simbòlic brindis -com qualsevol bon bateig- de La Traviata.