Antonio Bernal (Medellín, Colòmbia, 1947) és el responsable de la divulgació científica de l'Observatori Fabra, que rep més de 10.000 visitants a l'any. Dirigeix el cicle El cel des de Barcelona els divendres i dissabtes, i a l'estiu organitza sopars sota les estrelles.
-¿Per què adora l'astronomia?
- El meu pare era metge i aficionat a l'astronomia. Em duia amb els meus vuit germans a observar les estrelles. Vaig estudiar enginyeria mecànica als EUA, però mai vaig deixar l'astronomia. El 2000, em van nomenar director del planetari de Medellín, i vaig deixar l'enginyeria. Va ser un bon pas. El 2001, el van tancar per qüestions polítiques i gràcies a l'agrupació astronòmica de Castelldefels vaig venir a Barcelona per impartir tallers sobre astronomia, astronàutica, física i matemàtica recreativa.
-¿Com és el cel de Barcelona?
-Interessant. A Espanya plou poc i els cels solen estar clars. Els llocs privilegiats per contemplar el firmament són els més allunyats de les llums: aquí, la part de darrere del Garraf i la del Tibidabo.
-Avui parla de la Lluna i de Júpiter.
-De la Lluna podem apreciar cràters, ombres, muntanyes, penya-segats, deserts i esquerdes. Júpiter està 2.500 vegades més lluny, de manera que només veiem bandes nuvoloses i quatre dels seus 63 satèl·lits. Al gener contemplarem la galàxia d'Andròmeda, que està a dos milions i mig d'anys llum. Té més de 300.000 milions d'estrelles, però veiem la llum que va sortir d'allà fa dos milions i mig d'anys. Contemplem el passat en temps real.
-¿Hi ha molta afició astronòmica?
-Tenim 108 alumnes als cursos que imparteix l'Observatori Fabra. És un bon indicatiu que a Barcelona hi ha afició. Aquí va treballar Josep Comas i Solà, un astrònom emblemàtic que va descobrir asteroides, cometes i l'atmosfera de Tità, que és única en el sistema solar.