És fantàstic escriure un article de meteorologia sota llamps, trons i una pluja torrencial. Són les 8 del matí i l'estiu s'ha acabat de manera explosiva. Però anem al tema d'avui. Espero que em disculpeu per la imatge en què surt un sevidor de vosaltres, feta el mes de juliol del 1967 en una terrassa d'una vella caseta del centre de la vila de Llançà. Aquí em veuen amb un drap lligat a un pal una mica flexible. La tramuntana s'encarregava de sacsejar la tela amb energia… i contemplar el seu moviment em tenia abstret durant hores i hores. Una altra forma de diversió que em va ocupar dos estius va ser una barqueta de joguina. Vaig eliminar-ne l'arbre i amb el casc inclinat provocava un violent onatge contra un poble imaginari situat entre les roques de la cala Cau del Llop de Llançà. Els veïns del poble inventat estaven farts de tant temporal. Encara corrien pitjor sort els que habitaven un altre poble, aquest real, constituït per casetes diminutes de fusta disseminades en un test de grans dimensions amb un gerani al centre: nevades enormes de farina, pedregades amb sorra gruixuda i diluvis llançats des d'ampolles de plàstic amb forats perforats al fons castigaven la localitat un dia sí i un altre també. Sempre m'he preguntat com era possible que el gerani resistís tal barreja de substàncies. Ja ho veuen, amb imaginació ens podem divertir tant com volguem.