¿Qui s'endinsa en un bar si pot instal·lar-se a la fresca a la seva terrassa? Pocs. Per aquesta raó, la demanda per comptar amb unes taules i cadires davant el restaurant o bar de torn no para de créixer a Barcelona. I també per aquest motiu, la facturació de molts locals depèn directament de l'atractiu del seu vetllador. L'ajuntament, en un pols per l'equilibri entre l'oci, el negoci, les molèsties i la controlada ocupació de l'espai públic, està obrint la màniga amb prudència fins a incrementar un 2,5% aquest estiu l'oferta de terrasses als carrers i places de Barcelona. Ja són 3.325, tot i que el seu repartiment és desigual: es pot dir que l'Eixample és el referent de les canyetes a mig matí i les tapes per passar la tarda, al copar un 35% del total de l'oferta.
Les terrasses s'han convertit en un pulmó que oxigena les caixes registradores de molts locals barcelonins fins i tot en temps de crisi, però la seva missió social va molt més enllà. Per una part exerceixen de punt de trobada ciutadà, d'escenari de tertúlies i de distensió. Però per un altre costat contribueixen (si no generen problemes de sorolls o ordre públic) en la dinamització de carrers que podrien quedar desèrtics sense la seva presència o de racons per on potser no passaria mai ningú, argumenten fonts municipals. «Són un bon element de control social», resumeixen. És precisament aquest últim aspecte el que ha portat els responsables municipals de llicències a obrir l'aixeta dels permisos durant els últims anys.
PUNT D'INFLEXIÓ / De fet, des de la irrupció de la llei antitabac el 2006 van augmentar les peticions de terrasses i amb elles van pujar entre un 2% i un 6% a l'any les llicències concedides, que aquest any han arribat a la cota de 3.325. Juntes, totes, sumen els gens menyspreables 42.000 metres quadrats de via pública. I això sense comptar amb la innombrable oferta de terrasses aparegudes a l'interior o planta superior de restaurants, hotels i clubs nocturns.
A nivell de carrer, però, destaca el fet que cada districte dibuixa un panorama desigual. Així, l'Eixample uneix més d'un miler de terrasses entre les quals es pot escollir, fàcilment distribuïdes en les seves àmplies voreres. Això sí, el criteri de permisos no és fàcil ni unívoc. Així, es primen als carrers més amples (s'exigeixen cinc metres) o zones de passeig, com la Rambla de Catalunya, l'avinguda de Gaudí o la de Mistral, però s'estudia la seva dimensió amb lupa en els casos de voreres molt concorregudes, com per exemple al passeig de Gràcia, la Gran Via o diferents punts de la Diagonal.
Una de les raons de l'augment de l'oferta, la reurbanització de carrers o ampliació de voreres, ha portat precisament aquest estiu a incorporar vetlladors en punts com per exemple l'avinguda de Roma, tot i que la seva presència també es vincula al desig que tenen molts empresaris de reanimar el seu negoci. De fet, en molts dels bars tradicionals ara gestionats per xinesos estan florint les terrasses d'estiu.
En concentració, el segueixen Sant Martí, amb un 15% del total de terrasses; Ciutat Vella amb el 10% (tot i que la seva geografia faci que siguin particularment visibles); Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris, amb un 7%; Gràcia i les Corts, amb un altre 5%, i tancant la llista, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó amb només un 4%.
DEBAT SOBRE EL TANCAMENT/ El gran quid de la qüestió és l'horari. L'ajuntament sap que els vetlladors són «exemple de la cultura mediterrània» però exigeix complir la normativa, cosa que no resulta difícil perquè en cas contrari el permís no es renova. En general, poden obrir de les 8.00 a les 24.00 hores, amb una hora més en algunes zones especialment concorregudes, com pot ser, per exemple, el Born. Una franja que alguns troben que és curta per al clima de la capital catalana, que convida a les vetllades a la fresca, sempre que no es generin molèsties.
El president del Gremi de Restauració de Barcelona, Gaietà Farràs, posa peròs precisament a aquest punt, al considerar il·lògic que al travessar un carrer, entre districtes, sigui possible trobar terrasses que tanquen una hora després. El sector opina que l'horari s'hauria d'estirar.
En canvi, Farràs aplaudeix l'esforç municipal per fomentar el desenvolupament de més i millors terrasses, després d'uns anys en què hi va haver alguna pugna per la mà dura i les restriccions que imposava l'ajuntament. Però després de posar límit al descontrol, la qualitat ha millorat, admet, satisfet per la imatge que dóna la ciutat i per l'increment en el nombre de llicències i d'opcions per al gaudi del client.