En alguna ocasió hem explicat la formació d'un fenomen molt curiós: el llamp en forma de bola. Hi ha moltes teories i cap és del tot convincent, tot i que la que de moment té més seguidors és la de partícules de plasma o gas ionitzat. El primer informe del fenomen es remunta al 1754, quan el científic Georg Wilhelm Richman va intentar canalitzar un llamp d'una tempesta i va caure fulminat al moment. El seu ajudant va descriure en un informe l'aparició immediata d'una bola de foc. I l'últim estudi, aparegut el febrer d'aquest any, és d'allò més xocant: el fenomen podria ser que no existís i és tractés de… al·lucinacions. Segons Joseph Peer i Alexander Kendl, de la Universitat d'Innsbruck, si s'aplica un camp magnètic variable en algunes zones del cervell corresponents al còrtex visual, el subjecte veu objectes lluminosos esfèrics o ovalats. Quan es produeix un llamp, s'originen brusques alteracions en el camp magnètic. Si cau a menys de 200 metres d'una persona i la descàrrega està composta per minidescàrregues que es precipiten sobre el mateix punt durant tres o cinc segons –i això només passa en un 3% de tots els llamps–, la persona pot al·lucinar i veure objectes rodons flotant a l'espai. Fins i tot es poden veure des de l'interior de casa seva. Així que, segons aquesta teoria, Tintín i els seus amics a Les 7 boles de cristall van al·lucinar.