Ningú es cansa d'anar de festa en aquesta ciutat. L'inici del festival Summercase al Fòrum va ratificar l'auge de les grans cites de pop- rock. No hi fa res que fa menys de dos mesos vinguessin uns quants campions del gènere al Primavera Sound; tant és que unes setmanes enrere el Sonar reunís un altre cartell brillant: Barcelona és un fantàstic client de la música en directe.

Fins i tot sense xifres oficials, la simple observació feia adonar divendres a la nit que aquest festival principiant creix en la seva segona edició i probablement superarà, entre els dos dies, els 54.000 espectadors (comptant també Madrid, l'altra seu del Summercase) de l'any passat. No és poc, tenint en compte que les entrades costen 85 euros i que el Primavera Sound ja havia alimentat la fam festivalera de 62.000 persones, i el Sonar, de 83.000.

L'oferta porta novetats i val la pena, sens dubte. Divendres, Arcade Fire, Bloc Party, The Flaming Lips, PJ Harvey i LCD Soundsystem, entre molts altres, van fer saltar la multitud (en alguns escenaris, sota una calor sufocant). Sembla importar poc que algunes funcions bàsiques (menjar, beure, orinar) es converteixin en un car calvari allà dins, i que la falta de metro compliqui força la fugida. Barcelona és una esclava del ritme.