Escriptor

Va meravellar amb la novel.la d'un home que mira créixer un bonsai. Ara, el xilè, de 32 anys, insisteix amb La vida privada de los árboles (Anagrama).

--"Enlluernador", "fulgurant" són adjectius aplicats al seu debut, Bonsái. ¿No sent una mica de vertigen en aquesta segona novel.la?

--Escriure ja és prou vertiginós per pensar en altres coses.

--Per la seva precisió, fa la sensació que dedica molt més temps a reescriure que a escriure.

--No necessàriament. Bonsái va trigar quatre o cinc anys, La vida privada de los árboles quatre o cinc mesos. Potser el pròxim trigarà quatre o cinc setmanes, encara que potser siguin quatre o cinc dècades...

--¿La brevetat de les seves obres ve de la seva formació com a poeta?

--No ho sé. Per començar, vaig créixer llegint la poesia xilena, molt lliure i diversa. No milito en la brevetat. M'agraden les novel.les llargues que semblen curtes i les curtes que equivalen a novel.les llarguíssimes.

--Bonsai, arbres... ¿Per què hi ha aquesta recurrència en la metàfora vegetal?

--És que són llibres germanastres. Fa uns anys vaig veure unes imatges de Christo & Jeanne Claude que em van impressionar: un parc d'arbres embolicats, tancats, clausurats i no obstant vius. Crec que els dos llibres, en alguna mesura, provenen d'aquelles imatges belles i estranyes, plenes d'una secreta complexitat.

--A les seves novel.les sembla més important el que no es diu.

--A mi m'importa més, sempre, allò que no es diu. Sempre callem el que és l'essencial. Els silencis del Dr. Murke, un conte molt bell de Heinrich Böll, parla d'això.

--¿S'atreviria a donar la clau secreta d'aquesta novel.la?

--¡No! A més, no hi ha secrets a La vida privada de los árboles. Als personatges de Bonsái els encantava ser personatges. Els personatges d'aquesta novel.la, en canvi, preferirien ser reals.

--¿Quina influència té en un autor de la seva generació l'obra de Roberto Bolaño?

--A Xile la gent llegeix i es discuteix bastant sobre Bolaño, encara que potser és més exacte dir que es discuteix molt i es llegeix poc. Roberto Bolaño ha influït una enormitat, naturalment, com passa amb tot gran escriptor.