Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet: «Nosaltres podríem fer un màster de superilles: Bellvitge n’és un model»

Faci un balanç d’aquest primer any del pacte de ciutat. Molt positiu. Hem posat en marxa totes les accions, i el 29% ja estan finalitzades. Ens vam marcar un pacte que era molt ambiciós, tot i que pot tenir modificacions o novetats. D’alguna forma és el que farem aquest dissabte. Repassarem d’on venim, on som i cap on volem continuar. El pacte de ciutat ha sigut un bon instrument de consens, d’acord, de negociació. ¿Ha fet falta una pandèmia per arribar a aquest tipus de pactes? ¿S’ha despenjat algú? Ningú ho ha fet. Ni entitats ni partits polítics. I nosaltres sempre hem apostat per aquest sistema. Potser no a aquest nivell, però havíem aconseguit un pacte per l’educació o la salut. També per al soterrament de les vies del tren. Aquesta formulació d’acord en què és prioritari ens ha funcionat amb els agents socials, les entitats i, fins i tot, amb els grups municipals i els partits polítics. Amb les administracions locals i els models de ciutat, ¿hauria de ser més fàcil concretar-los? Hauria de ser la norma en la política. No vivim en el país de les meravelles, però en els temes realment importants i de pes, hauríem de posar per sobre l’interès general i no el partidista. I parlo de la meva experiència a l’Hospitalet, una ciutat important, però també a la Diputació, en què hem arribat a aquest pacte en el pressupost. El govern que presideixo no té la majoria absoluta però hem de dialogar i discutir per arribar al pacte i el consens. I estaria bé que en aquest país no fos l’excepció, sinó el model més habitual. «L’interès general hauria de ser norma en política per als temes realment importants i de pes» ¿Com ha viscut la pandèmia l’economia de l’Hospitalet? No som una illa enmig de l’oceà, perquè formem part d’una realitat metropolitana. Hi ha hagut efectes evidents en els nostres comerços, les nostres empreses, la nostra indústria... I malgrat que alguns no han sobreviscut, en general el comerç de proximitat ha aguantat raonablement bé. A més tenim un turisme de negocis important, molt relacionat amb la Fira, i aquest sector també ha patit. Però des de fa uns mesos, des que es va començar a obrir amb certa normalitat, els negocis estan funcionant, tot i que sí que som conscients que hem de cuidar el petit comerç. Per exemple, amb les actuacions de Nadal. L’Hospitalet té el 85% de la població vacunada, cinc punts per sobre de la mitjana espanyola. És per estar satisfet, però farem una campanya per aquest 15% que falta. És clau ser conscient que la vacunació protegeix individualment, però també comunitàriament en entorns familiars, d’estudi i feina. ¿A qui dirigiran aquesta campanya? ¿Als negacionistes? No tenim moviments detectats massa extensos quant al negacionisme. I sí en la franja potser més jove. Hem demanat a la Generalitat fer una campanya més específica als instituts i entre la gent jove. Però farem la nostra des de l’ajuntament, no per alertar la població, sinó per conscienciar. Ja mirant una mica endavant, ¿com repercutiran a la ciutat els fons Next Generation? Hem fet set grans paquets de projectes, ja amb peticions quant a temes de mobilitat per millorar el nostre entorn i també el transport. Tenim una ciutat que, en general, està ben comunicada amb el transport públic. El nombre d’estacions de metro per càpita és molt alt: 17 parades. Mobilitat i canvi climàtic són dues cares d’una moneda. Hem d’anar cap a les noves mobilitats, fonamentalment amb l’ús de la bicicleta. Aquí estem portant a terme un increment. A final del mandat arribarem a uns 50 km de carril bici. Els canvis de cota, sobretot a la zona nord, no ajuden. Hem de treballar en aquestes vies per donar la màxima seguretat a qui vulgui fer servir la bici i altres mitjans de transport com els patinets. I també per implantar més la cultura de la bici. ¿Com veu el fenomen de les superilles de Barcelona? Respecto totes les posicions, però nosaltres podríem fer un màster de superilles. Bellvitge n’és un model: espais sense circulació de cotxes, lliures per als veïns, el cotxe molt acotat a pocs carrers del barri... Un altre exemple és el carrer per a vianants del Progrés, a Collblanc. O el cas de la Rambla, on només està permesa la circulació transversal. Acaben de presentar el projecte l’Hospitalet 6.0, una aposta contra la fractura digital. Efectivament. En els dies durs de la pandèmia vam veure gent jove i nens amb habilitats digitals, però que no tenien connectivitat a casa ni ordinador. Vam haver de comprar tauletes per a les escoles de primària i facilitar les connexions. La gent gran tampoc sabia utilitzar la tecnologia per fer videoconferències. La bretxa és generacional i econòmica. I també s’ha d’afegir el teixit productiu, perquè hi ha comerços que no han pogut innovar o posar-se al dia. «La ciutat no és la del 2003 quan es van desplegar els Mossos. Fa falta una dotació més gran d’efectius» ¿De quina manera començarà a caminar un projecte tan ambiciós? No ho farem sols. Hem de generar sinergies i aliances. Ho hem fet amb GSMA, l’empresa que organitza el Mobile, i també amb el Ministeri d’Indústria. El projecte necessita un espai i ja el té a la segona planta del Mercat de la Florida. Volem que el barri sigui un referent i no per qüestions més conflictives. Igual que es va al Gornal a l’escola municipal de música, s’haurà d’anar al mercat per a les qüestions digitals. Ha fet al·lusió a aquestes situacions conflictives de la Florida. No podem obviar que hi ha un problema de convivència, no de seguretat, amb el tema dels sorolls i pertorbar el descans dels veïns. És un treball conjunt entre administracions de forma intel·ligent, amb formacions polítiques, entitats i associacions veïnals. És evident que també hi han de ser els cossos de seguretat. No podem actuar només amb agents cívics, mediadors i educadors. ¿Hi ha hagut una millora dels recursos policials? Hem augmentat la plantilla de la Guàrdia Urbana en gairebé 70 persones, i hem incorporat més mitjans. Però necessitem que els Mossos incrementin la seva dotació. No han augmentat els efectius, al revés. Vam ser de les primers llocs on es van desplegar, però aquesta ciutat no té gaire a veure amb la del 2003. Ni existia la Fira ni els esdeveniments que tenim ara. No teníem una ciutat tan diversa, tan complexa en l’aspecte sociocultural. S’ha de valorar a l’hora de prioritzar els efectius policials al territori. Així ho hem plantejat als últims consellers d’Interior i, recentment, al president Aragonès. Del PDU Granvia al soterrament de les vies

Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet: «Nosaltres podríem fer un màster de superilles: Bellvitge n’és un model»

El govern municipal de la segona ciutat de Catalunya passa comptes avui del primer any del pacte de ciutat per afrontar els efectes de la pandèmia

El consistori que lidera Marín (PSC) des del 2008 va dotar amb 72,8 milions un acord de consens amb 224 accions en el terreny institucional, social, econòmic i urbà

El més llegit