Amb mesures d’excepció, inscripcions limitades i mascareta a la mà. Però amb l’essència de sempre i molt més a prop del que va ser en els seus inicis que d’allò en què es va convertir amb el pas de la Covid. Així arrenca la 43a edició de la Cursa de la Mercè. Així torna el que mai se n’hauria hagut d’anar. Després de dos anys d’angoixa, en què l’esport no s’ha deslliurat del segrest de la pandèmia, la tornada a la normalitat d’una de les carreres populars més esperades de Barcelona es presenta com el retorn progressiu a la ja oblidada realitat.
«Barcelona respira esport i la Cursa de la Mercè és el primer pas cap a la normalitat esportiva a la ciutat», va reflexionar el regidor d’Esports de l’Ajuntament, David Escudé, a la presentació de la carrera. De la ciutat i del país. Perquè la carrera, que arrencarà aquest diumenge a les 8.30 h del matí a l’avinguda Reina Maria Cristina, serà la primera que s’organitzi a Espanya amb més de 5.000 d’inscrits des de fa més d’un any i mig. I marcarà un abans i un després, ja que aquesta edició va més enllà de la festivitat i serà controlada amb lupa per les autoritats per veure si pot començar a obrir-se la veda de l’esport en massa.
Amb restriccions sanitàries
No hi faltaran les restriccions sanitàries. Els corredors hauran de portar mascareta a la sortida i a l’arribada, tot i que se la podran treure en el transcurs dels 10 quilòmetres. A més, la sortida serà escalonada en tres sèries de 2.000 corredors cadascuna amb intervals de vuit minuts entre grups. Amb això i els calaixos de sortida establerts amb els temps acreditats pels corredors s’aconseguirà mantenir la distància de seguretat. I el més important, després del xiulet inicial, la gent només s’haurà de preocupar de disfrutar.
David Jiménez, periodista i corredor, té clar que diumenge és el dia del canvi. «Crec que aquesta Mercè és un pas més al camí cap a certa normalitat en les carreres. Queda una bona tirada, però el fet que torni al circuit tradicional, que la sortida sigui conjunta i que hi hagi 6.000 dorsals és un bon símptoma». Ho és per a ell, per a les autoritats i per a aquells que feia temps que esperaven el moment. «És un repte que fa molt temps que vull fer amb els meus amics. La pandèmia ens va empènyer a córrer i ens va unir més gràcies a això. Ara volem disfrutar d’una experiència com aquesta». Parla Roger Belmonte, un jove de 23 anys que es posarà el dorsal de la Mercè per primera vegada en la seva vida. Però no és l’únic que arribarà d’estrena.
L’entusiasme dels debutants
Àlex Palomar, de 24 anys, també va descobrir un món gràcies a la pandèmia. I arriba amb ganes de superar-se. «No soc gaire de carreres, però amb tot això de la Covid em ve de gust fer una cosa diferent i no hi ha res millor que disfrutar de la ciutat i de les seves vistes corrent i fent esport pels carrers», afirma a EL PERIÓDICO. I afegeix: «Amb tot el que ha passat aquests últims dos anys m’he adonat que córrer m’ajuda a alliberar-me mentalment i saber que podré córrer i a més disfrutar de l’ambient i de la gent m’ha empès definitivament a inscriure’m». Són nous, però saben del que parlen.
Perquè la Mercè és molt més que una simple carrera popular. Són els joves i els no tan joves units en la festivitat, són els reptes personals, les reivindicacions socials, els atletes en preparació i l’escac al coronavirus. Ja que poques coses demostren més fermesa en la tornada a la realitat com els vells costums. I poques coses defineixen millor Barcelona com l’esport.
Precisament per això i amb l’afany de no deixar ningú enrere, la Cursa de la Mercè tornarà a comptar amb una carrera virtual per segon any consecutiu. I donarà per iniciada una fita històrica que culminarà al desembre amb set carreres urbanes en dos mesos. Torna la Mercè que coneixíem. Tornem tots.