Castelldefels i Gavà, argentins orfes de Messi

El silenci envolta la finca dels Messi a Castelldefels. L’immoble ha quedat fora de focus, com el racó del restaurant El Chalito, on el futbolista donava compte d’una bona milanesa amb els seus. Són els dos escenaris als quals encara miren els argentins de Castelldefels i Gavà, orfes de l’ídol expulsat al paradís de París. París, paradís. ¿Barcelona? Aquest estiu, uns llimbs. Els compatriotes del ‘10’, tan exagerats en les formes, accentuen el sentiment de tants barcelonistes. Queda lluny el soroll recentíssim de dimarts passat al voltant de la casa de Lionel Messi, amb aficionats celestes i periodistes entremesclats davant l’imminent adeu rumb a París. En la memòria, el vehicle que va transportar la família a l’aeroport. Barcelona, ‘c’est fini’. L’aroma de comiat perdura al carrer sota la xafogor de l’onada de calor. «Fa 20 anys que vaig arribar a Barcelona. El vam veure debutar i a partir d’allà tota la seva trajectòria futbolística. No és una sortida idònia. Es mereixia una sortida en gran. Com se li va fer a Xavi, per exemple», diu Marcelo Iozzi, oriünd de Buenos Aires i vicepresident de la Peña Roja Barcelona (entitat oficial del Club Atlético Independiente) que, com cada dijous, es prepara per disputar una patxanga al camp de la Trinitat Nova. Amb els seus companys de partit brama per Leo, el més gran, tot i que encara no s’han acostumat a veure’l amb el ‘bleu’ del PSG. Categoria «Els argentins també senten molt neguit. Per nosaltres, Barcelona és Messi. Era ‘vox populi’ que es va reduir el 50% del salari i que està el problema de LaLiga. Però dubto molt que la directiva del Barça fes tot el possible per retenir-lo. Ara LaLiga passa a ser una competició de segona classe», sentencia Iozzi. Aroma d’orfandat a Castelldefels. El mateix que flota al xiringuito Chalito, un restaurant de menjar argentí-uruguaià sobre la platja, el propietari del qual continua sent Luis Suárez, avui campió de Lliga amb l’Atlètic de Madrid. Messi i la seva dona, Antonella Rocuzzo, es deixaven veure sovint pel local. «Primer la marxa de Suárez va generar molta tristesa. I ara la de Leo. Els dos venien molt. I cap d’ells es mereixia anar-se’n d’aquesta manera. Es notarà la seva absència», diu fluixet una cambrera que prefereix no donar el seu nom, però no dubta a mostrar l’enuig amb Josep Maria Bartomeu i Joan Laporta. «¿Els presidents del Barça? No sé qui és pitjor». S’entén. Servir Messi amb unes típiques milaneses argentines era un privilegi, afegeix mentre assenyala el racó on solia asseure’s el guanyador de 35 títols amb el Barça amb l’angoixa que, per un temps, Lionel no ocuparà en aquest tron, gairebé un altar a partir d’ara. «Ha sigut un error gravíssim deixar marxar Messi. Laporta se n’ha d’anar. No va complir el que prometia en la seva campanya. No està a l’altura d’una de les entitats més grans del món. S’ha deixat portar per altres interessos i no ha pogut fer front a Tebas. Crec que la majoria dels argentins pensem el mateix», comenta Ari Hauspi, de la penya de San Lorenzo. Sergio Porrati, integrant de la Peña de Boca Juniors, s’afegeix: «És una pena molt gran que se’n vagi. Ens ha representat increïblement a tots els argentins de Catalunya i del món. És un exemple d’esportista. El trobarem molt a faltar. La ciutat no serà el mateix sense ell. Haurem d’anar a visitar-lo a París». Barcelona sense Messi, un forat difícil d’omplir.

Castelldefels i Gavà, argentins orfes de Messi

La colònia argentina recorda amb enyorança el pas de l’ídol futbolístic pel Baix Llobregat

El més llegit