Fa anys que Paqui Jiménez està convertida en el rostre de la lluita d’un veïnat que no es resigna a la injustícia i a l’oblit. La viva imatge de la dignitat d’una comunitat condemnada a viure als marges, en aquest forat conegut com a ‘edifici maleït’ de la Mina. El dia abans de la reunió, aquest dijous, en la qual es firmarà el nou full de ruta per a l’enclavament, que torna a iniciar el procés de reallotjament i demolició del macrobloc, lluny de desbordar eufòria, la Paqui es mostra sobre totes les coses cansada. La pandèmia tampoc hi ajuda. «Tot tan bonic com ho pinten no és», resumeix la Paqui, qui a més de dedicar més hores de les que té el dia a l’activisme veïnal i social –aquesta setmana és al’escola del barri, que li han demanat que hi vagi a parlar sobre la dona treballadora–, regenta un petit bar de barri a pocs metres de l’edifici Venus.