Collserola va tancar el 2020 amb 6,5 milions de visitants, un 30% més que el 2019

La gent va sortir del confinament com si s’acabés el món. Recordin el primer dia de la desescalada, amb els carrers sense cotxes però plens de corredors, passejants, ciclistes. Hi havia ganes d’aire lliure. Potser va ajudar el fet que la superfície mitjana d’un pis a Barcelona frega els 70 metres quadrats, que està bé, però la cosa es va complicant quan la família creix. La ciutat es va quedar petita i la gent es va llançar a la muntanya. En el cas metropolità, bolquets de ciutadans cap a Collserola. Les xifres ho confirmen: durant tot el 2020, el parc natural va rebre 6,5 milions de visites, un 30% més que el 2019 (5 milions). L’afició per la bicicleta ha tingut una doble dimensió amb la pandèmia: la urbana i la de muntanya. En els nuclis habitats s’ha disparat el nombre de ciclistes, i el mateix ha passat en la versió ludicoesportiva. D’aquests 6,5 milions de visites, prop de dos milions anaven sobre rodes. I el mateix amb els corredors, tota aquesta gent amb el gimnàs tancat, o que durant la tancada dels primers compassos de la Covid es van adonar que l’esport no està tan malament. Malgrat que Collserola té espai de sobres (8.295 hectàrees, per comparar, Montjuïc en té unes 350), el gruix es concentra en punts molt concrets. Els més freqüentats són dos trams de la carretera de les Aigües, de la plaça de Mireia (Esplugues) al Pla dels Maduixers (a l’altura del funicular del Tibidabo), i de Can Borni a Torre Baró. Aquesta acumulació d’usuaris ha traslladat moltes de les guerres urbanes (a la vorera, a la calçada, als vials ciclistes...) a la muntanya. És a dir, es reprodueixen les mateixes escenes de mala convivència entre col·lectius que, bàsicament, es mouen a ritmes diferents. Una de les idees que estudia el parc és establir un sistema de torns. Semblant al dels primers compassos del confinament, quan els nens sortien a aquesta hora i les persones grans, a aquella altra. La proposta ja es va posar sobre la taula el 2014. Durant una conferència a l’Ateneu Barcelonès, el gerent de Collserola, Marià Martí, va plantejar la possibilitat de crear horaris per a la bici en cap de setmana a la carretera de les Aigües, de manera que s’eviti que coincideixin amb els que hi van a passejar. Torna a ser sobre la taula, aplicat tant a bicicletes com a corredors i passejants. I no només en dissabte i diumenge, ja que el fotimer és un fet constatable gairebé qualsevol dia de la setmana. Pendents de Territori El nou pla de protecció de Collserola, que es va començar a redactar el 2013 i ara porta mesos a l’espera de la firma final del conseller de Territori perquè el Govern pugui aprovar-lo definitivament, no diu res sobre pujar per torns. Ni sobre fer fora ningú del parc natural. Però sí indica que tant les persones a peu com els ciclistes han d’evitar circular pels senders estrets, de manera que puguin tornar a naturalitzar-se. És a dir, el document mare del pulmó insta a no utilitzar camins fora de la denominada xarxa d’ús dinàmic (itineraris marcats), però l’ordenança i el marc sancionador només persegueix els ciclistes, que van plantejar al consorci la creació d’un ‘trail center’ destinat a la bici de muntanya però el parc ho va descartar perquè un projecte així, van al·legar, no pot tenir cabuda en un parc natural. Les bicicletes disposen d’una xarxa de prop de 283 quilòmetres per poder circular. L’ordenança del 2000 els prohibeix pedalar per camins de menys de tres metres d’ample, no poden anar a més de 20 km/h, està prohibit el descens i tampoc se’ls permet celebrar carreres. Aquesta normativa no va tenir un marc sancionador fins al 2016, però el problema és que només quatre dels nou municipis que envolten el parc natural l’han incorporat a les seves ordenances, cosa que habilita la seva policia local perquè intervingui en l’assumpte. A la pràctica, ni una sola sanció, per allò de ‘o tots o cap’. Els consistoris que han fet els deures són els de Molins de Rei, Sant Cugat, Esplugues i Sant Just. Falten Barcelona, Montcada i Rexac, el Papiol, Cerdanyola i Sant Feliu. Tampoc ajuda el desconeixement de la normativa. Segons una enquesta realitzada pel parc el 2019, només el 24% dels ciclistes la coneixen, un percentatge molt baix, però molt superior al dels corredors, ja que només 12 de cada 100 van assegurar saber de què va l’ordenança. Una altra dada inquietant és que el 73% dels que van en bici no sabien que Collserola és un parc natural, categoria que va adquirir a finals del 2010 després de gairebé una dècada de gestions i que implica un nivell de protecció, i per tant, de restriccions, molt superior al d’un parc forestal. Els gossos, a la recambra Per al futur, el consorci del parc espera poder obrir un altre meló: el dels gossos. Per ara només és obligatori portar-los lligats a les zones d’especial protecció, però la idea és que la norma apliqui per a tot el parc natural. Amb l’objectiu d’evitar, per exemple, que els gossos es banyin al pantà de Vallvidrera, on la fauna autòctona d’amfibis prou feina té amb intentar conviure amb les tortugues de Florida que la gent llança a aquestes aigües quan es casa de tenir-les a casa. Tot aquesta gestió del pulmó metropolità s’està fent des del 2010 amb una estretor econòmica que obliga a fer malabarismes. El Govern va prometre llavors posar els mateixos diners que la resta d’Administracions, l’Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona. Eren 2,5 milions a l’any. En tots aquests anys, en total, ha destinat dos milions a Collserola, menys del 10% del promès.

Collserola va tancar el 2020 amb 6,5 milions de visitants, un 30% més que el 2019

El parc natural aspira que ningú, ni bicis ni corredors, circuli per senders que no estiguin senyalitzats

El pulmó de Barcelona voreja la saturació en alguns punts de la carretera de les Aigües, on a la llarga podria regular-se l’accés

El parc continua pendent que el Govern aprovi el pla de protecció que es va començar a treballar el 2013

El més llegit