¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

Llegeixo EL PERIÓDICO i continuo sentint el dolor i la por que pateixen molts dels centenars de treballadors que estan reconstruint el Camp Nou, en condicions lamentables. Llegeixo l’ ‘Ara’ i veig que el president ha tornat a enxufar al club un altre familiar (o gairebé), que augmenta la nòmina d’amics, familiars, coneguts, col·legues i veïns a les oficines. Veig la web oficial del FCBarcelona i hi apareix Joan Laporta acompanyant Rafa Márquez en el seu triomf (gairebé) celestial a Palamós contra la UE Cornellà. Però no es tracta, diuen, de cap amenaça «ja estava previst abans de l’empat de Vallecas». D’acord, d’acord. Sento el ‘Tot Costa’ i m’assabento que ni a Laporta ni a Deco els agraden les alineacions que últimament fa Xavi Hernández, tant, tant com per posar en marxa les seves xivatades mediàtiques i que es verbalitzi el seu enuig. Llegeixo el diari 'Sport’ i el meu amic Albert Masnou explica una cosa que jo ja vaig explicar fa molts mesos i és que els jugadors, els milionaris futbolistes del Barça, no volen jugar l’amistós de Dallas (EUA) perquè creuen tenir dret a descansar. El cas és que tant Laporta com Xavi (em temo) afirmen que ingressar quatre milions per aquest bolo és vital, però ells diuen que no hi van. I, de sobte, diuen que s’ho pensaran. Bé, s’ho pensaran si cobren una bonificació de 100.000 euros cada un. El viatge a Sidney I és llavors quan recordo que, no fa gaire, es van negar a jugar el mateix amistós a Sidney, i Xavi els va reunir i els va dir: «Si poseu vosaltres els 3.5 milions d’euros que cobrarà el club, ens quedem a casa». No els van posar ¡vaja com són! i van viatjar a Austràlia. Poso ‘La Transmi’ i escolto que des de fa un munt de setmanes el Barça no guanya per més d’un gol i la simpàtica tribu de ‘Torque’ crida a l’uníson«¡doncs avui és la nit!, ¡avui és la nit!». Però ni així. Veig jugar Koundé i em fa pànic. Veig Lewandowski moure’s, ensopegar, alentir el futbol i gairebé la vida, ser una ombra del quarantí Pepe i penso que algun dia, no sé quan, Xavi s’hauria d’atrevir (sense fuet, sense insults, sense donar cops de porta, sense donar un cop de puny sobre la taula) a asseure el polonès. Veig marcar, fent parets i mil fantasies, els Joaos, junts però no barrejats, i penso que Deco hi hauria de dir alguna cosa. Veig Peña parar les que no para Ter Stegen i me n’alegro per aquest altre nen. Veig que el Barça es classifica per als vuitens de final de la Champions després de dos ridículs seguits i penso, de veritat, seriosament, que no han fet res de res, simplement complir, ja que no classificar-se hauria significat, sens dubte, el relleu de l’entrenador i l’aparició, aquesta vegada sí, d’un amic del president a la banqueta. Veig els equips que s’estan classificant primers de grup i millor que l’empanada que continua vivint l’equip (especialment a les primeres parts) es pugui dissimular contra el Porto, que, hi insisteixo, no és res de l’altre món i que ha fet patir el Barça l’impensable en els dos partits. Veig el joc tan, tan, previsible del Barça, tan poc vistós, que penso que aquest viacrucis, les següents estacions del qual són Atlètic i Girona, a Montjuïc, encara no ha acabat i que això d’aquest nit ha sigut, simplement, una puntada de peu a seguir, amb un altre inicial 0-1 en contra i amb un final de (gairebé) descens a Segona, demanant el bo d’Iñigo Martínez l’hora a crits. Jo no dubto que Xavi tingui el suport de tooooooooot el món, però, sens dubte, no serà pel partit d’aquest nit, no. O classificació.

El més llegit