Per què cal protegir Lamine Yamal

Xavi sent ara la mateixa pregunta que formulaven a antics entrenadors del Barça quan despuntava una perla del planter. I respon el mateix que ells. A ell li toca lidiar amb la irrupció de Lamine Yamal, de 16 anys i el debutant més jove de la història blaugrana: «¿Per què no juga més vegades Lamine Yamal de titular?» I Xavi respon igual. «És tan jove que l’hem de cuidar. «Té molta maduresa malgrat l’edat, però s’ha d’anar amb peus de plom», va dir a Mallorca de resultes de la quarta suplència de l’extrem juvenil. A la tornada de Palma, i de nou amb una actuació excepcional quan va entrar –un penal simulat, un parell d’incursions per la banda, l’assistència del 2-2, Xavi va donar explicacions del cas. Va iterar les raons que anteposen la protecció del futbolista abans que les necessitats imminents de l’equip. Però el va alinear de sortida davant el Sevilla. I també a Porto. I, segurament, repetirà a Granada per la lesió de Raphinha. Doble protecció Es tracta d’una doble protecció: la purament física, evitant la sobrecàrrega d’esforços i minuts amb partits cada quatre dies. Si els professionals acusen el desgast continuat i requereixen dosi de descans, com no l’acusarà el cos d’un noi de 16 anys la morfologia física del qual encara no s’està formant. L’edat cronològica, que és la que marca el calendari, no es correspon amb l’edat biològica que tenen ossos, tendons, lligaments i músculs. L’altra protecció té un vessant emocional i futbolístic. «De vegades es nota que té 16 anys, per això crec que hem de protegir-lo quant a minuts, moments dels partits, el rival contra qui juguem...», va explicar Xavi, més enllà que els ulls de l’entrenador observen un altre detall: «A futbol no només es juga amb la pilota; de vegades cal seguir el lateral». Una altra mirada Els ulls d’un metge miren en una altra direcció. «La maduresa física d’un atleta no es dona en una edat determinada. És un procés de culminació del creixement, que es produeix entre els 16 i els 18 anys, però hi ha molta variabilitat», explica Lluís Til, exmetge del Barça. «La maduresa dels tendons i els ossos tenen un altre tempo a la dels músculs, és més tardana», afegeix, exposant com a exemple que el creixement d’un múscul es pot completar en sis setmanes amb sessions de gimnàs. «Perquè els tendons es desenvolupin al màxim necessites un any, per això es generen lesions molt greus als tendons a edats primerenques», precisa el doctor, que actualment és el coordinador mèdic del Benfica, club en què compleix una segona etapa. També en va complir dues al Barça. Del 2003 al 2006 i del 2017 al 2021. Del perill que corren per assumir de sobte una sobredosi d’esforç davant la qual no estan preparats hi ha un exemple clar: Pedri. Va aparèixer a Barcelona amb 17 anys després d’una exitosa campanya al Las Palmas i un teòric destí en el filial. Durant la temporada va convèncer Ronald Koeman, que el va mantenir al primer equip. Esclata el quàdriceps Les carències d’aquell Barça eren tals que Pedri va ser el jugador més utilitzat de la plantilla: 52 de 54 partits jugats. Va debutar amb la selecció sub-21 i l’absoluta durant la campanya. A l’acabar, va ser convocat per a l’Eurocopa, després per als Jocs Olímpics de Tòquio. Va tornar del Japó i va reaparèixer amb el Barça; dos partits de titular, un de descans, un altre de titular. El quàdriceps de la cama esquerra va esclatar. Només va poder sumar un partit entre setembre i gener. Va tornar a la màxima activitat i a l’abril va patir una altra ruptura del bíceps femoral esquerre. Va tancar la campanya 21-22 amb 21 partits disputats. Va iniciar la 22-23 jugant-ho tot. I el cos es va queixar a través del recte anterior dret. Pedri va desaparèixer del febrer al juny, amb només cinc presències. L’estiu passat va fer un treball de musculació i preparació física per prevenir l’atrafegament i aguantar el ritme amb el Barça. Al cap de dos partits, en una acció innòcua en un entrenament, es va fer mal altra vegada al recte anterior dret. No reapareixerà fins a finals d’octubre. Pablo Páez Gavi, per contra, resisteix. També va emergir amb 16 anys. Sotmès a un esforç brutal dues temporades, no ha patit ni una lesió muscular. Ni traumàtica. El més aparatós va ser el cop de colze a Pamplona pel qual li van haver de grapar l’orella. «Els grans talents tenen habilitats coordinatives i motrius superiors als altres. Arriben abans a l’elit, però mai s’ha d’oblidar que són cossos en desenvolupament que cal cuidar i desenvolupar» Lluís Til Metge del Benfica La irrupció d’Ansu Fati «Els grans talents tenen habilitats coordinatives i motrius superiors als altres. Arriben abans a l’elit, però no s’ha d’oblidar mai que són cossos en desenvolupament que cal cuidar i desenvolupar», remarca Til, que va viure de prop l’eclosió de Pedri. Lamine Yamal és la viva imatge d’un adolescent. Es podria vincular a Pedri l’experiència d’Ansu Fati, que va tenir una irrupció fulgurant el 2019, però les seves circumstàncies van ser diferents. Començant pel tipus de lesió: una ruptura del menisc intern del genoll esquerre després d’una entrada en el maleït Barça-Betis del 7 de novembre. Va ser operat una vegada i una altra i una altra, fins a quatre vegades. Els desajustos musculars van reduir a 15 les seves participacions en la campanya 21-22 (havien sigut només 10 en la 20-21). En l’última temporada va participar en 51 dels 53 partits, però només va ser titular en 14. Ha anat cedit al Brighton. Ansu Fati va emergir l’agost del 2019 als 16 anys amb dos gols i una col·lecció de rècords de precocitat al Barça. Va debutar davant el Betis en la jornada 2, va marcar el gol de l’empat a Pamplona (2-2) després d’aparèixer en el descans i va ser titular davant el València amb una altra diana. «Quan em van cridar a entrenar per primera vegada vaig trucar al meu pare, però no em va agafar el telèfon. Llavors vaig trucar a la meva mare i em vaig posar a plorar. Era el meu somni des que vaig arribar i veia que l’estava complint. Van ser setmanes emotives, però també amb molts nervis», va recordar Ansu de l’estat d’ansietat d’aquells dies. Sis partits després, dos mesos després, Ernesto Valverde va manifestar: «Quan surt un jugador nou, i de la manera fulgurant, es genera una gran expectació, enorme, però les coses són com són, encara no s’ha fet a la categoria i ha de trigar temps a fer-s’hi. És un procés d’aprenentatge, haurà de créixer i fer-se més fort». Mai el va utilitzar més de set partits seguits. Cuidar el cervell «El cervell és un altre òrgan que cal cuidar», apunta Til (59 anys), especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i que va ser cap de medicina del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallés. El metge al·ludeix a la necessitat de saber gestionar la pressió que els sobrevé de cop: de jugar tres o quatre partits per temporada de la màxima competitivitat a les lligues formatives, el doble si és internacional, a jugar en estadis de Primera Divisió. «Quan ets juvenil afrontes les expectatives de la teva família i la gent que et pugui conèixer; a Primera té milers de persones a les grades, la premsa, milions d’aficionats...», exposa gràficament. Messi i les seves lesions Es compara Lamine Yamal amb Lionel Messi, un altre debutant precoç (amb 17 anys) i per les similituds futbolístiques. Frank Rijkaard va haver de gestionar la impetuosa estrena de l’argentí, aquest «petit diable» que va sorprendre Fabio Capello en el Barça-Juventus del Gamper-2005. «La seva actuació ha sigut impressionant, increïble», corroborava Rijkaard, que ja li havia donat vuit estones a la campanya 2004-05. A partir de llavors el va utilitzar amb assiduïtat. Ludovic Giuly va aguantar la competència dues temporades perquè Leo, a més de ser dosificat per Rijkaard, va patir tres lesions. «Tots em van ajudar d’una manera o una altra. Sobretot l’entrenador, quan no em feia jugar i jo m’escalfava. De gran vaig entendre que era el millor per a mi i sempre li estaré agraït. L’hi vaig dir també a ell; va ser importantíssim per com em va tractar», va confessar Messi anys més tard, desconeixent que va ser un privilegiat. En els seus inicis va ser titular en el 73% dels partits (80 de 109 en les seves primeres quatre campanyes). Un cas únic. Igual que el seu talent. «Tots em van ajudar d’una manera o una altra. Sobretot l’entrenador, quan no em feia jugar i jo m’escalfava. De gran vaig entendre que era el millor per a mi i sempre li estaré agraït. Lionel Messi Exjugador del Barça Favorit però suplent Messi s’escalfava, com segurament s’escalfaven Andrés Iniesta i Bojan Krkic, joves que també va tractar Rijkaard. I Til, metge del primer equip. Iniesta tenia 19 anys i 9 partits al primer equip quan es va presentar el tècnic holandès. Era el seu jugador preferit (el que va intervenir en més partits entre el 2004 i el 2006), però suplent: només el 42% de titularitats (51 de 121 en les seves primeres quatre campanyes). Andresito competia amb Xavi, Deco, Edmilson, Márquez, Motta, Gabri... «No sabem si jo seria el mateix jugador en un altre lloc, si seria millor o pitjor, però he estat i estic en el club ideal per créixer com a jugador i per ser el jugador que soc ara», va explicar Iniesta, el primer impuls del qual el va rebre de Van Gaal, que li va donar sis titularitats seguides. L’entrenador favorit de Bojan Krkic va ser Rijkaard. «Frank és el tècnic que més m’ha marcat. Sempre he dit que no només em va donar l’oportunitat, sinó també la continuïtat», va assegurar el davanter en la seva retirada. Cuidar les persones «És un jugador especial veient-lo al camp, perquè, malgrat la seva edat, sempre pren les decisions correctes; en aquest sentit, té la intel·ligència d’un jugador molt més gran», va destacar el tècnic, que ja havia modelat la inclusió de Messi i Iniesta. Rijkaard –«un gran cuidador de persones», assegura Til, elogiós amb les virtuts humanes del tècnic– el va dosificar. Igual que Guardiola. Bojan només va ser titular en 54 de 126 partits en tres campanyes (42%). Bojan va competir en aquella davantera (2007-08) amb Messi, ja indiscutible, sense dosificacions, tot i que patís tres lesions musculars fruit, entre altres motius, de la seva mala alimentació. I amb Ronaldinho, Etoo, Henry, Gudjohnsen, Giovani dos Santos i Ezquerro. El treball de Bojan Iniesta va ser víctima d’una depressió. També Bojan. Però van tirar endavant. «Des del punt de vista de les ciències de l’esport, cal estar a prop i donar el màxim suport als joves», diu Til, més enllà de què, insisteix, «s’han d’administrar molt bé les càrregues d’esforç i de manera molt progressiva» perquè no es trunquin carreres en cap dels aspectes, psicològic o físic. En el seu moment Bojan (2007) va ser el més jove en marcar a la Lliga amb el Barça i el segon més jove en la Champions, rècords ja polvoritzats per Lamine Yamal. La nova meravellosa aparició blaugrana ha sigut titular en quatre dels nou partits, tot i que ha intervingut en tots. Una de les funcions de Bojan en el club és ajudar la plàcida integració del juvenil perquè tingui una llarga vida al Barça.

Per què cal protegir Lamine Yamal

Xavi coneix les recomanacions dels metges que aconsellen no sobrecarregar els més joves per evitar lesions greus.

Iniesta, Bojan i Ansu no van ser titulars ni la meitat dels primers cent partits, i Messi i Pedri van ser excepcions que van pagar el sobreesforç.

El més llegit