Que bé que hauries quedat, Elena Fort, si haguessis dimitit

Podria, però ja s’ha escrit i parlat massa dels tuits d’Elena Fort, ni més ni menys que vicepresidenta institucional del Barça. Aquells en els quals assenyalava Sandro Rosell com el president que es va carregar Barça TV, quan Barça TV se la va carregar ella i la junta de la qual forma part. Per no dir quan va vomitar sobre Jordi Moix al xifrar el cost de la reconstrucció del Camp Nou en 800 milions i, amb la junta de Fort, s’ha anat a gairebé 1.500 milions (sense els dos palaus). No, no escriurem avui d’aquestes relliscades, que no són les úniques que ha protagonitzat la vicepresidenta, que, pel que sembla, té els rovells dels dits massa veloços. De vegades, sí, de vegades. Ahir a la nit, curiosament, pensava en Jordi Llauradó, que no tinc el gust de conèixer personalment, però que em sembla un cavaller integral: no va estar d’acord com es portava el tema de l’Espai Barça i se’n va anar. Sense fer soroll. Alguna cosa així com «podeu fer-ho, en realitat ho fareu, però no amb la meva aprovació». Adeu, bon vent i barca nova. Un senyor. Massa ego Hi ha senyores (i senyors) que o bé tenen un ego desmesurat, cosa fàcil si formes part de la junta del Barça, cosa més fàcil encara si ets company/a de viatge de Joan Laporta o bé, simplement, es creuen que poden continuar sent vicepresidents del ‘més que un club’ malgrat destrossar amb el seu comportament i formes el moll de l’entitat blaugrana. El Barça, com vaig escriure l’altre dia, no només es va posar de perfil quan va sorgir l’‘escàndol Rubiales’, no, sinó que ha acabat posant-se d’esquena amb un comunicat (tard i horrible) tebi, gairebé vergonyós, on (gairebé) justifica el lamentable comportament (i les mentides) del president de la RFEF i, fonamentalment, ni tan sols s’atreveix a demanar-ne la dimissió, que és el que tocaria del ‘més que un club’, l’entitat que suporta el pes del nou i flamant campió del món de futbol femení. No deixa de ser curiós que mentre Fort, que avui liderarà l’expedició de l’equip femení que se’n va de gira per Mèxic, assumia i firmava aquest tebi comunicat, que molts justifiquen pel temor que té Laporta que Rubiales, molt donat a les gravacions, escoltes, fotografies, espionatges, seguiments i d’altres, tingui material compromès més enllà del cas Negreira, pocs minuts després, al compte personal de la vicepresidenta culer, apareixia un text en el qual exigia «la dimissió immediata de Rubiales» perquè «fan falta aires nous». No deixa de ser curiós que Josep Bobé, parella d’Elena Fort, critiqués duríssimament la tebiesa del Barça al no demanar la dimissió de Rubiales. «Poques vegades el FCB ha tingut l’oportunitat de demostrar per què som més que un club, una frase que, fa anys, ha quedat simplement com una abstracció i que, sovint, utilitzem per a massa coses», assenyalava ahir Jobé. Potser, sí, que Elena Fort defensa, hi té dret, que una cosa és el que opini el Barça i/o li interessi al Barça (i a Laporta) i una altra molt diferent, el que pensi ella personalment. Perfecte, sí. Però si ella no està d’acord amb el comunicat del club i la prova d’això és que, particularment, exigeix la dimissió immediata de Rubiales «perquè l’autèntic drama és que ell pensa que no ha fet res dolent», llavors hauria de dimitir perquè, com assenyala el seu marit, som davant un exemple claríssim en el qual una entitat que es considerava exemplar més enllà del futbol i de l’esport no pot posar-se de perfil. Elena Fort no s’ha posat de perfil, cert, però ho ha fet amb la boca petita, per la porta del darrere, compartint i firmant un comunicat indigne del FC Barcelona.

El més llegit