La família Laporta augmenta amb l’arribada de Deco

Al Reial Madrid, ho sento, s’ha de reconèixer que mai passa res. Manda un o els de sempre. I són molt, molt, previsibles en què fan. I, pels seus resultats i estabilitat, s’assembla a una bassa d’oli. S’ha lesionat el millor porter del món, també el central, se n’ha anat el golejador, no acaben de fitxar l’home de la fi del món i allà ningú perd el somriure, ni el rumb, ni tan sols se sent cap crit. Al Barça, especialment al Barça del nou Joan Laporta, cada dia hi ha un incendi. Pitjor encara, cada 12 hores. Quan no és el soroll generat per Ousmane Dembélé, és una nova palanca que deixa bocabadat el món del futbol, ja que ningú havia pensat que es poden treure milionades del no-res, de l’aire, del cel. Quan no, que amb prou feines n’hem escrit res, sorgeix el desig de sortir a borsa acompanyats d’una empresa xipriota, que tampoc coneix ningú. I, ara, un cop d’estat on, precisament, s’hauria de mantenir l’estabilitat: en la direcció esportiva. La mort d’Alemany Ara que s’ha produït la mort, gairebé l’acomiadament perquè proposar-li ser el nou (o vell) Butragueño del Barça, és a dir, un càrrec institucional, a Mateu Alemany és, sens dubte, obrir-li les portes del club perquè se’n vagi. I se’n vagi a passar unes setmanes a l’àtic que s’ha comprat a la platja de Palma, creguin-me un lloc paradisíac. El cas és que amb el triomf de Deco i, molt especialment, amb la victòria per golejada d’Alejandro Echevarría, el cunyadíssim i íntim del migcampista, i del gran amic comú (també col·lega de Laporta), Jorge Mendes, sembla que han acabat de guanyar els agents, feina que tenia (i va deixar) Deco, sabedor que el president, tard o d’hora, el premiaria amb l’autoritat absoluta de la parcel·la esportiva. Des de dins m’expliquen, i vostè i jo ens ens ho creiem amb els ulls clucs, que Alemany va firmar la seva sentència d’acomiadament, o aparcament, o substitució, o relleu, quan va anunciar que marxava a l’Aston Villa. Bé, potser, va ser al tornar d’aquella manera tan ‘cutre’. Hi ha qui diu (i també ens ho creiem, és clar) que Laporta va dir un dia, envoltat dels seus, al ‘camarot’: «Algú que no sap negociar el seu propi fitxatge, no sé si serveix per això». ¿I Xavi?, feliç, segur I aquí va ser quan va aparèixer Deco de la mà del cunyadíssim. I el club va tornar a prendre una decisió transcendental per reforçar la tesi (sincera, real, personal, anunciada, reconeguda amb altivesa) que el president només es refia de la seva família i amics. Crida massa l’atenció que els que han fugit d’aquest clima (Jaume Giró, Jaume Guardiola, Ferran Reverter, Ferran López, Jordi Cruyff i, ara, amb tota seguretat, Mateu Alemany) tinguin un perfil més professional que còmplice, que siguin poc col·legues, potser, potser. Veurem com li prova tota aquesta moguda a l’entrenador Xavi Hernández, que continua sense renovar, ni ell ni el seu nombrós equip de col·laboradors. És evident que Xavi tenia més bon ‘feeling’ amb Alemany i Cruyff que el que podrà tenir amb Deco. Però no es preocupin, Xavi, que és un home, diuen, de club (tots sabem que no és de Laporta, que prefereix Rafa Márquez) afirmarà, en la seva pròxima conferència de premsa, que està encantat amb el nomenament i ascens de Deco. ¿Què ha de dir? Doncs això, que li portin un lateral dret i Bernardo Silva, això dirà.

El més llegit