¿De veritat estan plorant per Ousmane Dembélé?

Fa temps que una sèrie de personatges dels quals parlem i escrivim cada dia han robat el futbol, l’entreteniment, la passió, els colors, el carinyo, la complicitat, el gaudi, la pertinença i, fins i tot, la il·lusió als autèntics protagonistes d’aquest joc, que són els aficionats, els socis i, sovint, els abonats. El futbol s’ha convertit en un enorme negoci. Construïm estadis amb luxoses llotges vip, diuen, per pagar les estrelles. ¡Mentida! Venem el club a trossos per fer un gran equip. ¡Mentida! Activem palanques (per cert, l’última que s’ha inventat el Barça pot acabar, tranquil·lament, als jutjats) perquè el club no passi a ser societat anònima. ¡Mentida! Contractem Taylor Swift per pagar el fitxatge de Kylian Mbappé. ¡Mentida! Tots aquests personatges dels quals escrivim diàriament, que res tenen a veure amb el futbol, amb el joc, amb els ídols dels nens, ni tan sols amb la passió que mostren joves i adults per les autèntiques estrelles de la gespa, creuen que tots som idiotes, tontos, badocs i incultes. El vídeo nociu El pare deia que cada un hauríem de tenir un vídeo de la nostra vida a casa i, de tant en tant, repassar-lo asseguts al sofà per comprovar qui érem, què dèiem i com ens comportàvem. Els asseguro que molts dels personatges que manegen al seu aire el futbol quedarien retratats. I estic recordant, per exemple, Mateu Alemany quan va aparèixer, envalentit, arrogant, el 20 de gener de l’any passat i va dir als mil vents que «Dembélé ha d’abandonar el Barça al més aviat possible, no volem futbolistes que no estiguin compromesos amb el club». I, ara, plora la seva sortida. Tothom sap com va acabar la història... per culpa de Xavi Hernández, l’únic que estava convençut que el fracassat Ousmane Dembéle seria la bomba. El que no s’entén és que el Barça acabés renovant el francès, que ni tenia equip, ni el volia ningú, ni va rebre cap oferta, amb una clàusula tan, tan, tan assequible i, com s’acaba de demostrar, perillosa. Si tan al límit estava Dembélé i el triler del seu agent, Mussa Sissoko, el que calia haver fet era renovar-lo, sí, però sense donar-li la possibilitat que, en cas que esclatés com intuïa Xavi, disfrutés d’aquesta escapatòria. I ara els reis del mambo, repeteixo, aquests personatges que ens creuen tontos de naixement, estan escenificant una venda, un traspàs, una operació en la qual tots quedin bé, tot i que el Barça perdi un dels seus millors futbolistes. Ara ens venen que Dembélé, que trucava, a les dues de la matinada, a Josep Maria Bartomeu, per agrair-li que l’hagués fitxat, «perquè aquí, en el Barça, sí que puc guanyar la Pilota d’Or» («vols anar-te’n al llit, Ousmane, que són les dues i hauries d’estar descansant», li repetia el seu president), tindrà el gest de renunciar a part de la seva clàusula per donar-la al Barça (i, després, ja l’hi tornarà el PSG en el seu contracte), que passarà a ingressar poc més dels 25 milions estipulats i, així, no semblaran tan badocs i el PSG, al qual li és indiferent quant li acaba costant l’operació, perquè té els diners per càstig, no quedarà com el dolent de la pel·lícula.

El més llegit