Alguna cosa es cou en aquest tòrrid estiu

Res es pot improvisar, ni tan sols en l’actual Barça, on avui ens oblidem d’activar la clàusula d’Arnau Tenas, després mirem de refitxar-lo, més tard intentem regatejar un pessic de milions al Girona per arrencar-li Oriol Romeu i, l’endemà, firmem per 61 milions d’euros un tal Vitor Roque, de 18 anys. És per això que em nego a pensar que la gran operació o projecte que Joan Laporta ha posat en mans de Paloma Mikadze, filla de Manana Giorgagdze, cap de gabinet del president i coneguda per tots com ‘la presidenta’, que porta per nom potent i pretensiós Barça Identity «per unificar i promoure la identitat del club (¿de veritat Paloma Mikadze és la persona ideal per a aquest lloc?), sigui la resposta al soroll que ha començat a sorgir de cara a una tardor sonora, que podria qüestionar, ara sí, públicament, amb noms poderosos, l’actual situació del Barça. El manifest Dos dies abans que emergís aquesta plataforma grandiloqüent des del club, em va arribar al mòbil (segur que molts de vostès el tenen també) un petit text, que molt bé podrien ser els 10 manaments d’aquesta tardor sonora que s’acosta. El text diu així: «La realitat és que, en aquests moments, el Barça viu una ficció, on s’assumeix que el club és dels socis. I això no és veritat, per la senzilla raó que no hi ha mecanismes de control i, encara pitjor, ningú els reclama. El Barça necessita una renovació total. No vull exagerar, però s’ha de refundar. I això, perquè no sigui traumàtic i possible, s’hauria d’impulsar des de dins del club, per gent que tingui valors i vulgui preservar els principis barcelonistes històrics, especialment el sentit de pertinença que milions de catalans i milers de catalans d’adopció han sentit al llarg del temps. Lamentablement, no tenim, en aquests moments, gent així a l’interior del club. I la veritat, lamento dir que, probablement, ja fem tard». Ho repeteixo, tinc entès que hi ha gent que ha renunciat des de fa ja molt temps al fet que aquesta refundació es produeixi des de l’interior del club, on, precisament i al Barça Identity em remeto, el procés és al contrari: com més familiars, amics, col·legues, còmplices de la causa, de la ‘seva’ causa, siguin dins, millor. És per això que, a partir d’aquest petit manifest, que no és tal sinó la versió benintencionada d’un culer històric, es diria que hi ha la possibilitat d’anar unint, ajuntant, associant, persones, idees, complicitats i, sobretot, vells manaments de l’autèntic Barça, aquell per a qui guanyar era important, però no era, ni de bon tros, el més important. No és un intent més Se’m dirà, i milers de seguidors barcelonistes coincidiran en el pronòstic, que, al llarg dels anys de travessia, hi ha hagut centenars de projectes, de moviments, d’idees semblants a aquesta que, hi insisteixo, intueixo (no tinc res confirmat) que hi ha en aquest estiu calorós i actiu. Ignoro si acabarà veient la llum i si, efectivament, el que ara és un soroll i algun sopar de gent inquieta, veurà la llum com a plataforma reivindicativa i/o agitadora. Si és a partir d’aquest petit manifest, potser hi ha milers de culers que s’afegeixen a la idea. De moment, vegem quins són els primers passos de Paloma Mikadze, la ‘influencer’, abans responsable de les xarxes socials de Rosa Clarà i, ara, la persona que ha d’explicar-li al món què és el Barça, a qui representa, què representa i significa.

El més llegit