¿Es pot catalogar Güler com el primer fracàs de Deco? ¿Deco existeix?

Els meus amics de Madrid diuen que Florentino Pérez està molt, molt, emprenyat per la nova actitud de Joan Laporta respecte a LaLiga i, molt especialment, envers Javier Tebas, que, com se sap, és l’enemic públic (per això, perquè se sap) del ‘ser superior’ i, ara, el nou còmplice del president blaugrana. ‘Cosas veredes, Sancho’. Els meus amics de Madrid diuen que al president del Reial Madrid no li va agradar gens que Laporta es prestés tant, tan a gust, tan somrient, tan loquaç i feliç a la festa que Tebas va organitzar, premi al Barça inclòs, per a la presentació del nou patrocinador del campionat. Sabut és que el Reial Madrid no va enviar cap representant a aquest acte tan important de la patronal futbolística. Gest lleig, sí, d’un club que diu ser tan senyor. Els meus amics de Madrid temen que el ‘robatori’, a base de diners, és clar, no de carinyo ni samarreta ni tradició, que el Reial Madrid acaba de fer al Barça en la persona del jove Arda Güler, que el conjunt blanc no necessita per a res, és, simplement, una rèplica a aquest acostament de Laporta a Tebas i, sobretot, la confirmació del que el president de la patronal va explicant a tothom, que Florentino Pérez és tan dolent que no es vol gastar diners en el futbol espanyol, i per això fitxa només futbolistes estrangers, perquè no vol enriquir els equips de LaLiga. Vaja, sigui com sigui, el cert és que la desaparició del tal Güler (juro que no l’he vist jugar ni un partit, entre altres coses perquè em diuen que n’ha jugat pocs a la Lliga turca) del radar blaugrana s’hauria d’apuntar com el primer fracàs de Deco, com a nou secretari tècnic del FC Barcelona, però, com que encara no sabem si Deco existeix o és, simplement, una elucubració més de Laporta, és a dir, com que encara no ha sigut presentat, tampoc ho hauríem d’assenyalar com el gran perdedor i primer fracàs de la seva gestió. Això, sí, els meus companys no van dubtar, fa pocs dies, a llançar les campanes al vol i elogiar tant, tant, la gestió de Deco que fins i tot van escriure: «Arda Güler, el primer gol de Deco», uns i d’altres: «Deco encarrila el fitxatge de Arda Güler». Bé, no sé si el fitxatge estava encarrilat o no, fet, en el viatge de Deco a Turquia, però el cert és que, de nou, al Barça (com li va passar amb un altre fitxatge fet, el de Kevin Punter, al bàsquet) se li ha quedat cara de tonto perquè ha perdut Güler com en el seu temps va perdre, en altres estira-i-arronses amb el Reial Madrid, Odegaard, Vinícius, Rodrygo i Endrick. Per cert, diuen que potser perd (també) Vitor Roque, un altre que tampoc he vist jugar ni sé qui és. Benaurada ignorància. Un Xavi insaciable No deixo de mostrar la meva estupefacció pel fet, cert, sí, només estem a 7 de juliol, que Xavi Hernández continuï demanant reforços. Bé, no només els demana, els exigeix. I ho dic perquè, de moment, potser té 30 o 35 futbolistes en nòmina, tots ells, tots, altament elogiats pel de Terrassa (ja ho saben: grans professionals, s’entrenen molt bé, ens ajudaran al llarg de la temporada, tindran la seva oportunitat, ens serà molt útil...), però que no podran formar part de la plantilla quan comenci el ball. I, dic jo, amb l’embolic que té el Barça per inscriure els renovats i fitxats (l’embolic continua existint, tot i que Tebas passi a ser el millor amic del món), el més normal seria que, abans d’entrar, deixessin sortir. I no veig, no, que els nois descartats (hi insisteixo, tots molt elogiats per Xavi) vulguin deixar el vestidor del Camp Nou, perdó, de Montjuïc, on, per cert, només s’han apuntat, de moment, 16.864 socis. Sobren milers de butaques, ja ho veuen.

El més llegit