L’evolució de Jordi Alba: de l’enuig de setembre a la victòria de maig

Jordi Alba va fer mitja volta un cop va corroborar que la pilota havia entrat a la porteria i va començar a córrer i a cridar cap al córner esquerre, el més pròxim. El de la seva banda, la zona del camp que ha ocupat, en condició de propietari, des del 2012, fins que Alejandro Balde s’ha presentat per prendre-li el lloc. Alba va córrer i va cridar el gol que va desencadenar les primeres celebracions per la conquesta del títol un any després que un cacau amb l’esquerra dels seus, molt més bonic i espectacular, segellés la classificació per a la Champions d’aquesta temporada. El defensa, nascut davanter, dotat com a migcampista, es va haver d’assegurar que la pilota entrés en l’espai minúscul que va deixar l’imbatible Aitor Fernández entre el seu cos i el pal. Vamosss!! Cada vez estamos más cerca… FORÇA BARÇA!!! 💪🏻💙❤️ pic.twitter.com/TVJAz1mAa7 — Jordi Alba (@JordiAlba) 2 de mayo de 2023 Alba va córrer i va cridar al tractar-se de l’1-0, el resultat tradicional que garanteix sempre el triomf aquesta temporada, i del minut 85 que obria la porteria Osasuna, cada vegada més poblada a mesura que avançava el partit. Alba va córrer i va cridar el gol de la reivindicació del suplent, que apareix com a recurs d’última hora (va ser el cinquè canvi per rellevar l’okupa Balde) i veu recuperat el seu estatus de peça important de l’equip. Tot i que fos una sensació efímera. O no. Cara a cara amb Laporta Alba va marcar el gol de la temporada, ja sense indici del ressentiment i la rebel·lia que el va tenallar en els primers compassos i que el va portar a manifestar un dia el seu enuig a Joan Laporta, el president, poc després de saber que el Barça l’havia ofert a altres clubs en les últimes hores del tancament del mercat. Va esclatar el defensa de l’Hospitalet, sensible a l’estar paint encara la seva pròxima condició de suplent que li havia anunciat Xavi, mentre els veterans (juntament amb Busquets i Piqué), estaven en el disparador de l’opinió pública pels seus alts i inassumibles contractes. Piqué es va acomiadar al desembre, Busquets medita si continuar o no –prèvia rebaixa substancial del sou actual– i Alba té un any més (fins al 2024) a un preu que el Barça no pot ni vol pagar: la seva fitxa duplica la de Robert Lewandowski. Enhorabuena por el debut, crack. 💙❤️💪🏼 pic.twitter.com/lmsPfmKtKD — Jordi Alba (@JordiAlba) 29 de abril de 2023 La rebel·lia del setembre s’ha transformat en una actitud positiva que Xavi va remarcar. «Jordi sempre està predisposat a ajudar», va destacar el tècnic, reconeixent el canvi del futbolista, fets els 34 anys al març, de cara als seus companys i, segurament, també cap a ell. Alba va córrer i va cridar abans d’expressar-se amb la serenitat posterior a la dutxa i el pòsit que deixa l’experiència. «Hi som per inculcar els valors que requereix jugar al Barcelona», afirmava, disfrutant d’assaborir un altre títol després de quatre anys de set. «Cada títol és especial, hi ha molta gent que no ha guanyat res», va assenyalar, admetent implícitament el valor que li concedeix el que serà el seu sisè trofeu de Lliga i el dissetè amb el Barça. Sentir el Barça Alba va córrer i va cridar perquè «sent el Barça com pocs», va dir Xavi, feliç per veure que el seu excompany, ara deixeble, disfrutava d’una nit de glòria després de moltes d’amargor. Només li ha donat 18 vegades la titularitat a qui era el lateral esquerre fix. «No juga tot el que voldria i es mereix, però almenys té aquest premi», va explicar Xavi sobre la recompensa del gol. Alba va córrer i va cridar mentre es dirigia cap a la grada que el va acollir simbòlicament amb la nostàlgia del passat. La que tenia Busquets, assegut a la banqueta, substituït en el doble canvi que va coincidir amb l’entrada d’Alba, a qui va entregar el braçalet. «Les victòries així, després d’intentar-ho de totes les maneres, i més amb un gol d’un jugador tan estimat, ens deixa un regust de boca molt bo», va manifestar Busquets. «L’afició ens empeny», va resumir Alba, que no vol deixar de córrer i cridar al Camp Nou.

L’evolució de Jordi Alba: de l’enuig de setembre a la victòria de maig

Alba provoca els primers crits de «campions, campions»

La contracrònica: Alba, un futbolista que ajuda

El més llegit