Lamal Yamine: raons, arguments i pors d’una ascensió meteòrica

En aquest nen, nascut a Esplugues, anomenat Lamal Yamine Nasraoui Ebana, de pare marroquí i mare de Guinea Equatorial, que va debutar amb el Barça en el triomf sobre el Betis amb només 15 anys i 290 dies, cohabiten el futbol del passat, del present i del futur. Del passat perquè tot és tan senzill com entreveure un talent especial (va arribar al club amb set anys, procedent d’un equip anònim com és La Torreta de Granollers). Del present perquè ningú va arribar tan ràpid al Camp Nou –ni Messi– com aquest imaginatiu jove, atrevit i amb desimboltura que va sorprendre Xavi («ha pogut marcar i assistir, pot ser molt gran», va dir el tècnic). Un día que Lamine jamás va a olvidar 😍#LaLigahighlights pic.twitter.com/MF64DwIm7H — FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 29 de abril de 2023 Futbol del passat, del present després d’una supersònica ascensió d’un cadet (ni tan sols ha vist la samarreta del Barça Atlètic) i, sobretot, del futur, perquè en aquesta figura estilitzada i juvenil que va hipnotitzar milions de culers nia també el poder de la indústria –va canviar Iván de la Peña, l’agent que el va tutelar amb mim, per Jorge Mendes, un dels representants més famosos del món– i s’amaga l’impacte del màrqueting. 💎 Recuerden su nombre: 𝐋𝐚𝐦𝐢𝐧𝐞 𝐘𝐚𝐦𝐚𝐥 💎 pic.twitter.com/RUc0vQv33x — FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 29 de abril de 2023 El Barça el protegeix d’una banda –no parla davant els mitjans, com és lògic en un nen d’aquesta edat–, però alhora explota la seva imatge amb comparacions que poden resultar nocives. «Recordin el seu nom, Lamine Yamal», va tuitejar el club blaugrana minuts després d’un debut tan impactant, emulant la frase que va pronunciar Messi, quan encara era de Nike, al marcar una falta meravellosa per a un anunci. Entorn complicat I el noi, mentrestant, surfeja enmig d’un «entorn complicat», com bé coneixen la direcció esportiva blaugrana i Xavi. Eufemisme utilitzat, en realitat, per ocultar la lluita pel control econòmic –alguns no ho veuen com a un jugador sinó com a una indústria– i de la carrera d’un nen que va il·luminar el Camp Nou en una nit plujosa que ho va eclipsar tot. Va sortir ell i es va oblidar la còmoda golejada al Betis, la que acosta el Barça a la Lliga, deixant el retorn de Dembélé, després de tres llargs mesos d’absència, en un segon pla. Fins i tot la lluita de Lewandowski (19 gols) amb Benzema (17) pel Pitxitxi semblava menys important. Va aparèixer Lamine Yamal, un adolescent esquerrà amb regat i desimboltura, i el culer va quedar atrapat. No només pel que va veure en aquest noi que portava un dorsal, el 41, més propi d’un jugador de l’NBA o de la NFL que del futbol. Onze minuts plens de talent i atreviment. «No té por, no sembla que tingui 15 anys. Lamine pot ser molt gran» Xavi, tècnic del Barça «No té por, no sembla que tingui 15 anys», va confessar Xavi. Tenia raó. En 11 minuts va deixar dues pinzellades extraordinàries. Va trepitjar l’àrea del Betis i la seva puntada de peu va xocar amb el cos de Rui Silva, el porter, que va frustrar una nit perfecta: debut, amb 15 anys i 290 dies, i gol. Després va abandonar la banda esquerra, on formava una ala insultantment jove amb Ansu, un veterà al seu costat, tot i que només té 20 anys, per col·locar-se al front de l’atac, on va dibuixar una passada meravellosa a Dembélé. Una passada molt Lamine Yamal, un noi que no és extrem pur ni tampoc un davanter centre clàssic. Ni una cosa ni l’altra. Però té un àngel especial. 11 minuts, 12 passades, 0 errors Aquesta passada, bombejada, precisa, bonica, en què la pilota semblava anar a càmera lenta, va sintetitzar el seu futbol. Descarat, intel·ligent i creatiu. Onze minuts i 12 passadess sense cap error. Cent per cent d’encert, tot i que va perdre tres pilotes i va intentar dos regats, sense èxit. A Lamine Yamal el coneixien els savis de La Masia, com el periodista Jaume Marcet, d’aquest Barça TV que ara el club tanca sense reparar en el patrimoni futbolístic i emocional que es perdrà quan la pantalla es quedi en negre. Gent com ell han vist l’evolució d’un nen que, com sempre recorda Bojan, ha d’aprendre a conviure amb la «gestió de les expectatives». La gestió de l’extraordinari Pel camí es queden sempre molt més elegits dels que acaben arribant. I el club, amb Xavi com a líder esportiu, va transmetre al nen el missatge que el volen. El volen de debò perquè és un «talent», com va recordar el tècnic, «difícil de trobar en el futbol mundial». No hi ha diners, almenys al Camp Nou, per a fitxatges com aquest. D’allà ve la por de perdre’l quan s’entreveu una carrera de somni. Però davant d’aparicions tan supersòniques toca fer gestions extraordinàries perquè la temptació també viu lluny del Camp Nou i l’agenda de Mendes, el seu nou agent, és inacabable, amb accés directe als grans clubs europeus. Quan Lamine Yamal compleixi 16 anys –el 13 de juliol– hauria de firmar el seu primer contracte professional a menys que triï un altre camí, com si fos, per exemple, Ilaix Moriba, que va tastar el Camp Nou però va volar cap a Alemanya per tornar per la porta del darrere a Espanya i enrolar-se al València.

Lamal Yamine: raons, arguments i pors d’una ascensió meteòrica

«No sembla que tingui 15 anys, Lamine Yamal pot ser molt gran»

Còmoda golejada al Betis, camí del títol i debut històric

El més llegit