El dia que Romeu va imitar Laporta amb un altre «que n’aprenguin!»

Un cop acabada la conferència de premsa d’avui de la cúspide, de l’‘staff’, dels negociadors, dels creadors del miracle blaugrana, arribes a la conclusió que ningú, ningú, ningú treballa ni més ni millor a tot Espanya, arreu del món, que els dirigents, executius i professionals del Futbol Club Barcelona. La conferència de premsa, el protagonista de la qual ha sigut Eduard Romeu i no Joan Laporta, ha acabat plena, esquitxada, farcida de milions d’elogis per als 100 professionals de tots els ordres i seccions que han contribuït al miracle que 20 entitats, la majoria desconegudes per a la massa social blaugrana, prestin al Barça 1.450 milions d’euros per afrontar l’Espai Barça. La gesta ha sigut de tals dimensions –jo no la qüestiono perquè no tinc ni idea de la bogeria de xifres de què estan parlant–, que ha merescut que Romeu, de qui personalment sempre he tingut la sensació que va voler marxar, escapar-se, quan Ferran Reverter va dimitir, va fugir, va desaparèixer, ha arribat a reeditar la frase «que n’aprenguin!», que el seu president va llançar a l’aire quan algú, molts, qüestionaven la seva gestió. Romeu l’ha tornat a dir quan li han preguntat què els diria a aquells que dubtaven que el Barça fos capaç d’arribar a aquest acord. «Els que no ens volen, que n’aprenguin; i els que ens volen, que estiguin tranquils, ja que, tot i que les xifres són de vertigen, no hem traspassat les línies vermelles que ens van marcar els socis i, per tant, no hi ha cap perill», ha matisat Romeu, que no deixava de mirar Laporta, assegut a la primera fila de la sala d’actes on es va celebrar la conferència de premsa. És evident que, malgrat que el coordinador de la conferència de premsa ha mirat d’acotar les preguntes a l’Espai Barça, ha aparegut, com no podia ser d’altra manera, la problemàtica que ha provocat, no només entre els socis sinó també en l’entorn culer, l’enquesta que el mateix Barça ha llançat per saber quin tipus de model de governança volen per al seu club. Romeu, que ja ha contestat aquesta enquesta marcant la casella que «tot segueixi igual, és a dir, que el club continuï sent propietat del soci», va insinuar, evidentment, que tot s’havia exagerat, «perquè és una enquesta de 100 punts i tothom s’ha aferrat «només» a aquest que parla del model de propietat i/o governança. De nou tornem al model de conferència de premsa en què els seus protagonistes intenten considerar tanoca l’audiència. Que en un moment delicat, delicadíssim, en un instant en què els socis comencen a sentir-se inquiets i, just quan el club firma un crèdit monstruós que provoca que molts socis temin perdre la propietat del club si no poden pagar, va el club i llança una pregunta sobre quina governança volen. ¿De veritat algú creu que aquesta pregunta és aleatòria, fugaç, inútil, inapropiada, improvisada? No, és una pregunta que té sentit....per a futures estratègies, per descomptat. Laporta i aquell ‘asadito’ No deixa de ser evident que Joan Laporta no vol passar a la història com el president que va forçar, que va provocar, el canvi de propietat. Però tampoc volia ser el president que acomiadés o perdés Leo Messi («això ho arreglo amb un ‘asadito’») i sí que ho va ser, tot i que ara pretengui recollir corda i tornar a fitxar-lo, cosa que Romeu, és clar, òbviament, no va voler ni confirmar ni desmentir, però que sap que, en el dia d’avui, és totalment impossible. Una cosa és evident: el club fa aquesta pregunta perquè vol i necessita saber què pensa el soci. I, en aquest sentit, intentin o no llançar pilotes fora, que ni ho pretenen, és perfectament lícit que els socis pensin, temin, que els estan sondejant, preparant, madurant per a quan arribi el moment que temen: la conversió en una Societat Anònima Esportiva.

El més llegit