Les claus del finançament de l’Espai Barça

El Barça ha tancat l’acord de finançament de l’Espai Barça per 1.450 milions en una operació liderada per Goldman Sachs i JP Morgan. Amb gairebé dues dècades de retard, el club posa en marxa, ara sí, la construcció del nou estadi, fet que obligarà l’equip blaugrana a jugar exiliat la temporada vinent a Montjüic. 1. ¿Quant costa el nou Camp Nou? No hi ha xifra oficial per part del Barça, però se situa entorn de 980 milions d’euros. Aquest és el cost que tindrà aixecar el nou estadi, que s’emporta pràcticament dues de les terceres parts de l’Espai Barça, que requerirà d’una inversió de 1.450 milions. Inicialment, en el pla financer dissenyat per Josep Maria Bartomeu (2016), el nou Camp Nou tenia un cost de 420 milions, disparat ara a 980, i l’Espai Barça al complet arribava als 600. Ara, serà de 1.500. El projecte, segons ha recalcat la directiva de Joan Laporta, «mai posarà en risc la gestió esportiva». La construcció del nou Palau Blaugrana, que tindrà un caràcter multifuncional, i amb capacitat per a 15.000 espectadors, hauria d’iniciar-se el 2024 i suposaria un cost de 420 milions d’euros. 2. ¿Com es finançaran els 1.450 milions? La directiva de Joan Laporta ha pactat el finançament a través de tres etapes, tot i que, de moment, no ha volgut precisar-ho. El club sí que ha revelat que ha tancat el pacte «amb un total de 20 inversors i per un valor de 1.450 milions d’euros, «complint els criteris aprovats en el referèndum, sense garantia patrimonial del club ni hipoteca de l’estadi». Els primers 500 milions arribaran al Barça a través d’un crèdit bancari a cinc anys de Goldman Sachs i JP Morgan, que tindrà un 6% de tipus d’interès. Els segons 500 seran subministrats per més de 15 inversors a mitjà termini (entre set i 10 anys) amb el 5% d’interès. I els 450 restants seran amb inversors a llarg termini (entre 15 i 25 anys) amb un tipus d’interès del 5,5%. Goldman Sachs i JP Morgan han liderat les negociacions és aquesta ronda de 20 inversors. No es pagarà en els cinc primers anys, els de construcció, i sí en els 30 següents. 3. ¿Qui l’ha dissenyat? Nikken Sekkei, un estudi d’arquitectura japonès, és qui va guanyar el concurs internacional. No sense certa polèmica. La singularitat és, com recorda el Barça, que «l’estadi i el seu entorn estaran oberts i integrats al barri i a la ciutat». Disposarà, alhora, d’«àmplies terrasses» que li atorguen, segons el club, la possibilitat de mantenir «el caràcter mediterrani» a més que el projecte s’ha millorat «en termes d’innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat», cosa que ha disparat els costos. Tindrà una capacitat de 105.000 espectadors, tots sota cobert. L’aforament del vell Camp Nou, l’última reforma del qual data del 2014, és de 99.354. Nikken Sekkei va crear, entre altres importants obres de recintes esportius, els estadis de Niigata i Kashima per al Mundial-2002, a més del Saitama Super Arena. Però el Barça va prescindir el setembre passat de l’estudi d’arquitectura japonès, tot i que després, ja el mes de febrer, va anunciar que continuava lligat al projecte com ‘Design Guardian’ per garantir «la continuïtat del concepte inicial. 4. ¿Qui el construirà? Limak, una constructora turca amb escassa experiència en la construcció de recintes esportius, ha sigut l’elegida per dirigir una de les obres més emblemàtiques. I més costoses. Hi va haver polèmica en l’elecció d’aquesta empresa, però Laporta va al·legar que «el procés de licitació havia sigut exemplar, tant en el terreny tècnic com en la transparència». El Barça ha escollit Limak perquè li garanteix dues coses fonamentals: un cost menor al de les seves competidores i, sobretot, el retorn al Camp Nou el novembre del 2024. O sigui, d’aquí 18 mesos, una cosa imprescindible per a la directiva blaugrana perquè cada dia que passi a l’exili de Montjuïc suposa una sagnia econòmica per al club. Un any a la muntanya olímpica implica, almenys, deixar d’ingressar 93 milions d’euros. «Limak ha sigut elegida perquè la seva planificació d’obra s’ajusta als termes que demanava el Barça i accepta les condicions contractuals», va revelar Laporta, que no ha especificat el cost total del nou Camp Nou, però sí va assegurar que «Limak és una de les millors companyies constructores del món en obra civi». A nivell esportiu, només ha construït el Mersin Arena a Mersin (Turquia), amb capacitat per a 25.000 espectadors, que va ser l’estadi que va acollir la inauguració i la clausura dels Jocs Mediterranis 2013. 5. ¿Com es pagarà? «El nou Espai Barça es finançarà per si mateix gràcies als ingressos addicionals que aportarà el projecte una vegada estigui acabat, estimat en 200 milions d’euros anuals», va escriure Laporta en una missiva dirigida als compromissaris que van aprovar després el finançament de l’Espai Barça el mes de desembre passat. A més, la directiva blaugrana va indicar que una de les «línies vermelles» del projecte és que «les obres no costaran diners als socis». Ni tampoc «posarà en perill el patrimoni del club». Aquests 200 milions anuals, segons ha estimat el pla financer, es desglossen en un 24% procedent de patrocini i ‘maning rights’, com el d'Spotify, un altre 24% que arribarà per les noves llotges vip que es construiran, el 22% vindrà del ‘ticketing’ i restauració, unit al 15% d’augment de visitants al Museu i a un dia de partit (es passa de 99.354 a 105.000 espectadors) i el 15% restant procedirà de ‘meetins & events’. Fins ara, el Barça ha invertit i compromès 145 milions d’euros per desenvolupar el 5% del projecte. De moment, l’únic que s’ha construït de l’Espai Barça és l’Estadi Johan Cruyff. En el pla de Bartomeu estava previst que costés quatre milions d’euros. Però han acabat sent 19 milions.