20 inversors financen els 1.450 milions d’euros de l’Espai Barça

Ja hi ha els diners. I ja hi ha, fora del termini marcat per la mateixa directiva de Joan Laporta, el pla de finançament necessari per a l’Espai Barça. Després de mesos i mesos de complexes negociacions, en les quals s’ha anat enverinant l’ambient financer, el club blaugrana va oficialitzar l’acord amb Goldman Sachs i JP Morgan per obtenir els 1.450 milions d’euros necessaris per a la construcció del nou Camp Nou, que té un cost taxat en 980 milions. La construcció de l’estadi ha sigut encomanada a l’empresa turca Limak en una sorprenent i criticada decisió. Són 20 inversors els que financen l’Espai Barça, amb diferents trams a 5, 7, 9, 20 i 24 anys «amb una estructura flexible, que compta amb un període de carència». A més, el Barça començarà a «repagar l’operació una vegada hagin finalitzat les obres, tenint en compte que els ingressos generats està previst que siguin de 247 milions anuals». En un clima de màxima tensió, per les turbulències del mercat bancari unit al gran perjudici reputacional que ha viscut el Barça pel cas Negreira, s’ha pactat aquest acord amb els seus «socis de referència»: Goldman Sachs, JP Morgan, KKK, Pérez-Llorca, DLA Piper, Key Capital Partners, Legends i IPG 360, entre d’altres. Crèdit inicial i dues emissions de deute El full de ruta del finançament de l’Espai Barça queda resumit en tres etapes, tot i que el club no ha volgut explicar-lo oficialment. Hi haurà un crèdit inicial de 500 milions d’euros aportats per Goldman Sachs i JP Morgan. ¿Com s’obtenen els 1.000 milions restants per completar el pla? Doncs a través de dos trams per aquesta mateixa quantitat (500 + 500) que es faran a través d’emissions de deutes. I seran tornats en els pròxims 50 anys amb els beneficis que s’obtinguin de l’explotació del mateix nou estadi. Aquests 1.450 milions, que van ser aprovats per l’assemblea de compromissaris l’octubre del 2021, quedaven desglossats de la següent forma: 900 per al futur Camp Nou, 420 per al nou Palau Blaugrana, 20 per a l’Estadi Johan Cruyff, l’únic construït fins ara, 60 en inversions per al MPGM (modificació del Pla General Metropolità) i els 100 restants per a la urbanització i campus al voltant de l’estadi. Al comprovar la dimensió que adquiria el cas Negreira, que podria deixar el Barcelona sense competició europea la temporada vinent si prospera la investigació oberta per la UEFA, els inversors nord-americans van decidir augmentar el tipus d’interès, malgrat la negativa de la junta de Laporta, que ha tancat el pacte definitivament gairebé un mes després del que es va fixar inicialment. Havia de ser el 31 de març. I va ser el 24 d’abril amb un comunicat oficial en el qual es va anunciar que hi haurà una compareixença de premsa del president per abordar-ne tots els detalls. Però el temps apressa –l’exili a Montjuïc començarà a l’agost i la idea de la directiva és retornar al nou Camp Nou a partir de novembre del 2024–, per la qual cosa deixava sense marge de maniobra el club, necessitat de posar en marxa les obres. De fet, les grues hi haurien d’entrar tot just acabar aquesta temporada amb l’objectiu, segons va garantir Limak, que un 60% del nou estadi estaria construït d’aquí 18 mesos. Cada curs que passi el Barça a la muntanya olímpica impacta dramàticament en els comptes perquè es deixen d’ingressar 93 milions d’euros, a més dels ingressos corresponents pel museu –se n’ha fet un més petit i provisional a l’antiga pista de gel– i el que suposa un dia de partit. Els tipus d’interès també han pujat per part del BCE (Banc Europeu de Crèdit), unit, alhora, al risc econòmic en què es troba el Barça, amb una massa salarial desbocada, sense saber fins i tot si aquest estiu podrà efectuar fitxatges. D’aquí ve que tant Goldman Sachs, que ja va permetre que el club pogués assumir la seva activitat ordinària l’agost del 2021 cinc mesos després d’arribar Laporta a la llotja amb un crèdit de 595 milions per 10 anys, i JP Morgan hagin endurit la seva postura. I el Barça, ara sí, disposa dels préstecs necessaris per aixecar el nou Camp Nou. «El que volíem era que se’ns oferissin les màximes garanties possibles, que es pogués tornar a l’estadi a finals de l’any 2024, amb un 70% d’aforament i amb el museu i la botiga funcionant» Joan Laporta, president del Barça Havia de ser abans del 31 de març, com havia reconegut el mateix Laporta. Però el club no va arribar a temps perquè les últimes converses es van dilatar més del previst. Havia de ser la primera setmana d’abril, com va indicar en un breu comunicat, però tampoc va passar. «El que volíem era que se’ns oferissin les màximes garanties possibles, que es pogués tornar a l’estadi a finals de l’any 2024, amb un 70% d’aforament i amb el museu i la botiga funcionant, i també que el preu fora raonable en comparació amb els d’altres estadis europeus», va argumentar el president blaugrana el 7 de març amb referència a aquestes garanties que sí que li dona Limak. Ara, amb el pla de finançament ja tancat, el Barça inicia l’obra urbanística més important de la seva història després d’aixecar el vell Camp Nou al segle passat. El 1957.

20 inversors financen els 1.450 milions d’euros de l’Espai Barça

El FC Barcelona no detalla si el pressupost inclou la construcció del nou Palau Blaugrana

Així serà el futur Espai Barça i el nou Camp Nou

Laporta: «¿Limak? El procés de licitació ha sigut exemplar»

El més llegit