¿Qui truca a qui? ¿Leo a Xavi o Xavi a Leo?

Divendres parlava amb algú molt pròxim, tot i que no dins, de l’estructura esportiva del Barça. Amb algú que coincideix per la Ciutat Esportiva Joan Gamper amb els que decideixen sobre aquesta matèria i, sobretot, amb l’equip de treball de Xavi Hernández. I em va dir una frase que em va deixar pensant: «Jo, a Xavi, encara no acabo de fer-li cara d’entrenador». És possible (per altres converses que he tingut amb aquest mateix tècnic) que bona part d’aquesta opinió, per a molts, potser, excessiva atesa la facilitat amb la qual l’equip construït per Xavi s’ha col·locat líder de LaLiga i es disposa a guanyar-la qualsevol setmana d’aquestes, estigui motivat per la manera que està gestionant la campanya de tornada de Leo Messi ja que, segons tots els indicis (no desmentits pel mateix míster de Terrassa), Xavi va boig, boig, boig perquè torni ‘la Pulga’. Aquest telèfon Fa uns dies, immediatament després que en el programa ‘Tot Costa’, de Catalunya Ràdio, tant un dels redactors que segueix el Barça com diversos tertulians donessin per vàlid, és més, confirmessin que Messi truca cada dia a Xavi o que intercanvia contínuament whatsaps amb el tècnic culer sobre com ha vist l’equip, com juga, on encaixaria ell i d’altres, sí, sí, d’això van dir que parlaven, van assegurar que és Messi qui dona la tabarra, vaig parlar amb una de les persones de comunicació de l’argentí i em va dir que aquest diàleg, aquest intercanvi de comentaris, existeix, sí, però que és al revés, qui no para de trucar a Leo és Xavi i no al revés». D'acord, pot ser un matís, però és un matís important. El meu contacte a la Joan Gamper comparteix el mateix argument que defenso jo, que no soc ningú en aquest embolic. Jo crec que la tornada de Leo Messi seria l’escenificació d’un fracàs, del fracàs més greu de la història del Barça. M’explico. Després de més de dues dècades disfrutant del futbol de ‘la Pulga’, ens vam passar les dues últimes temporades reflexionant sobre «què passaria, que se’n faria, del Barça, quan se n’anés Messi». És clar que mai vam pensar què passaria quan el menyspreessin, quan el rebutgessin, quan no el volguessin, que és el que va fer Joan Laporta tot just prendre possessió, de nou, del tron culer. I, sí, Messi se’n va anar. Sí. I va resultar que hi havia certa vida. Que Xavi, precisament Xavi, aquest a qui encara molts no li posen cara d’entrenador, va construir un equip que es va convertir en l’amo de LaLiga amb capitans nous (em temo que Ter Stegen decidirà anar-se’n si torna Leo), amb empenta del planter (Pedri, Balde, Gavi, Ansu Fati...), amb un ambient diferent («som una família», insisteix el míster) i, sobretot, la demostració que hi ha una manera d’oblidar el passat i mantenir la il·lusió pel futur reconstruït. Però de sobte, per interessos personals (Laporta necessita rentar aquesta taca tan gran que té la seva corbata i recuperar allò d’«el tema del Leo l’arreglo amb un rostit»), per interessos, diuen, econòmics, per interessos, expliquen, mediàtics, tots decideixen que Leo Messi ha de tornar. Fins i tot Xavi, sí, que ahir, per primera vegada en moltes setmanes, no va voler parlar de l’assumpte. Però sí sí, ja sigui Leo qui truca, ja sigui Xavi qui envia whatsaps, la veritat és que l’entrenador vol comptar amb Leo. Repeteixo, el que per a molts suposa la demostració d’un fracàs (no saber viure, sobreviure, sense Leo Messi, la por que tenien molts abans), per a Xavi, pel que sembla, és un renaixement. Mal assumpte aquest. La vella guàrdia, diuen, s’està fregant les mans. Busquets pensa a quedar-se, Alba baveja, Sergi Roberto somriu, però aquells que es van creure que començava una nova era, aquells que van ajudar Xavi a reconstruir l’ambient d’un vestidor viciat per l’autoritat de Messi, que ho dominava i decidia tot, tot, se sentiran desolats i, potser, traïts. La impressió és que Xavi està disposat, com ja han fet altres tècnics, a entregar-se a Messi per continuar el seu projecte basant-se, potser, qui sap, més en els veterans, tots amics inseparables de Leo, que en la generació de Pedri, la posició de la qual, és evident, sembla destinada a l’argentí. Repeteixo: vam passar anys meditant sobre què se’n faria del Barça sense Messi. Es diria que, pel que intenten fer Laporta, Yuste, Xavi, Alemany i Cruyff, l’‘era post-Messi’ ha sigut un desastre, un fracàs, per això ha de tornar el salvador, en una cosa que molts considerem que és l’homenatge més llarg de la història del futbol, un homenatge que durarà, com a mínim, tot un any.

El més llegit