Griezmann: herència ruïnosa per al Barça, xollo per a l’Atlètic

No fa encara ni quatre anys. Va ser llavors, i amb 12 mesos de retard sobre el pla previst, quan el Barça de Bartomeu va fitxar un jugador que no tenia cap encaix en el seu sistema tàctic (encara hi era Messi) i, a més, no podia pagar. Es va convertir així Antoine Griezmann, un dels millors futbolistes del món, en un exemple per estudiar a les escoles de negocis d’una gestió ruïnosa d’un club. El Barça va executar la clàusula de rescissió, fixada en 120 milions, per emportar-se el francès de l’Atlètic de Madrid, més una bonificació posterior de 15 milions, a l’estiu del 2019. Dos anys després, el va cedir al mateix Atlètic perquè no li podia pagar aquest salari estratosfèric i es va emportar, a canvi, Luuk de Jong, també com a cedit, al Camp Nou. El negoci perfecte per a l’Atlètic va arribar l’octubre passat després d’un inici de Lliga en què el jugador era suplent per contracte. El francès no jugava més de mitja hora en una estratègia pactada amb el club blanc-i-vermell per forçar la situació amb el Barça. Fins que es va segellar el contracte de traspàs definitiu. Un estalvi de 36 milions per al Barça Ni rastre dels 40 milions pactats en el seu moment. L’Atlètic en va pagar 20 –un xollo per a Simeone, que tenia el seu jugador fetitxe– i el Barça va respirar alleujat perquè s’estalviava 36 milions en salari del centrecampista, una cosa inassumible perquè li escanyaria encara més la ja desbocada massa salarial de la plantilla. Per al club blaugrana suposava una fortuna deslliurar-se d’aquesta nòmina. Una fortuna i una necessitat. El negoci va ser perfecte per a l’Atlètic. Ven Griezmann per 135 milions el 2019 i el compra tres anys i tres mesos més tard per 20. I un caos per al Barça, que ha malbaratat una de les contractacions més altes de la història. La segona, només superada per la de Coutinho (120 + 40 en variables). El paradís per a Antoine és el ‘Cholo’ I Griezmann, que mai es va sentir feliç ni reconegut al Camp Nou, disfruta més que mai del seu retorn al costat del ‘Cholo’, el tècnic que millor l’ha entès. El tècnic que ha anat assistint, i modelant alhora, a primera fila a la reconversió tàctica de Griezmann. Abans mitjapunta, amb llibertat per moure’s per tot el front d’atac, amb un esperit defensiu valuós incrustat en el seu joc. Ara, en canvi, Griezmann és multifuncional, capaç fins i tot de moure’s com a interior creatiu, baixant en ocasions a recollir la pilota al costat de la defensa cholista, sense perdre en cap moment la seva essència ofensiva perquè ha arribat a actuar fins i tot de nou: 11 gols (i això que va jugar poc a l’inici del curs, quan l’Atlètic utilitzava fins a l’última línia del seu contracte per trencar la resistència del Barça) i nou assistències. Grizi on fire 🔥 pic.twitter.com/cOXF101WWH — Atlético de Madrid (@Atleti) 18 de abril de 2023 Xifres més que respectables per al veritable líder del renaixement cholista en la segona volta de la Lliga. Va dimitir tan aviat en la primera que es va dubtar, i això és gairebé una cosa sagrada, del futur del ‘Cholo’. Va entrar en una perillosa espiral descendent que col·locava el tècnic davant una de les situacions més complexes des que es va asseure a la banqueta blanc-i-vermella el desembre del 2011. Un estrany al Camp Nou Però l’Atlètic, liderat per un Griezmann estrident en la seva imatge (porta els cabells pintats de rosa) i extraordinàriament madur en el seu joc, s’ha aixecat. No perd en la Lliga des que el Barça de Xavi, i sense Lewandowski, el va guanyar al Metropolitano amb un 0-1 gràcies a un gol de Dembélé. Va passar el 8 de gener. Des d’aleshores, el francès, alliberat del contracte culer i subscrit el nou com a matalasser fins al 2026, i després de firmar un excel·lent Mundial amb França transformat en un futbolista diferent, ha sigut el far que ha guiat el cholisme. Més feliç que mai. Com Antoine, que va fer un viatge al Camp Nou que no va sortir com ell va imaginar. Es va sentir un estrany. No va ser qui era. I això que els seus números al Barça no delataven aquesta sensació de ser un cos aliè: nou gols en la Lliga i quatre assistències en la convulsa primera temporada, iniciada amb Valverde i acabada de mala manera amb Setién. Molt millor li va anar, en canvi, amb Koeman, amb 13 gols i vuit assistències. Però va marxar l’últim dia de mercat perquè el Barça no li podia pagar el salari, disposat com va estar a la seva cessió a l’Atlètic, mentre agafava, també cedit, Luuk de Jong del Sevilla, símbol de la misèria econòmica en què habita el Barça després d’haver malgastat diners sense rumb ni criteri: Coutinho, Griezmann i Dembélé, l’únic que continua de blaugrana després d’haver invertit gairebé 400 milions d’euros en tres jugadors. I diumenge Griezmann torna al lloc on mai va ser ell. Hi torna amb l’Atlètic, el seu club, i amb Simeone, el seu entrenador. Torna Griezmann.

Griezmann: herència ruïnosa per al Barça, xollo per a l’Atlètic

El Barça ven Griezmann a l’Atlètic per 20 milions

Quan Griezmann era suplent per contracte

El més llegit