¿Com era Josep Contreras, l’home clau del cas Negreira?

El cas Negreira té, sens dubte, un parell de personatges curiosos i són importants, potser, fins i tot, decisius, a l’hora de no poder demostrar-se moltes de les coses que se sospiten i que, lògicament, en un judici s’haurien de poder provar. Els dos més significatius no podran intervenir en la solució final, ja que el principal implicat, l’exàrbitre i exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, José María Enríquez Negreira, després de declarar davant l’autoritat tributària, ha enviat una declaració mèdica al jutjat en què afirma que pateix Alzheimer. «Un dia vaig baixar a esmorzar al bar de baix en pijama... No utilitzo els electrodomèstics... Em quedo fins tard veient la televisió, ajagut al sofà», assenyala com a arguments l’informe. Veurem si s’ho creu l’autoritat judicial. I pel que fa al curiós personatge culer de José Contreras Arjona, mai directiu, sinó, simplement, membre de la comissió esportiva del Barça B, va morir el Nadal passat. Això, sí, Contreras va facturar determinades quantitats al Barça a través d’una societat seva i els seus contactes amb els Negreira, pare i fill, van ser intensos, segons assenyala tothom, i fins i tot a través seu arribaven els informes (els que van existir) al Barça. Molt servicial De Contreras se’n sap poc, s’explica menys i se sospita molt, però amb poques proves. La gent que el va conèixer el defineix com una persona molt treballadora i, sobretot, molt servicial. Era, per a molts, un autèntic aconseguidor. «Es va obrir camí en la vida a base de treballar molt, dur i sense parar», comenta qui el va conèixer lleugerament. «Era un home poc culte, sempre discret i disposat a fer-te tots els favors que fessin falta. Potser per això li va agradar tant a Josep Lluís Núñez, que admirava gent que ho donés tot per la causa, i així va aconseguir entrar al club». Al Barça, expliquen, va fer de tot, però, molt especialment, es va encarregar de l’equip filial, que acompanyava en els desplaçaments i del qual estava absolutament pendent. «Es passava el dia dient als nois –segons un treballador culer d’aquella època del filial– si necessitaven qualsevol cosa i, si la necessitaven, que l’hi demanessin a ell, que ell l’aconseguiria. I, en efecte, l’aconseguia, malgrat que tot eren, sí, petites gestions i detalls. Però recordo que donava molt la tabarra a Riqui Puig o Mingueza, bé, a tots, posant-se al seu servei». «Era, diguem-ho així i sempre en el bon sentit de les paraules, un empresari gran, típic del franquisme, una excel·lent i bona persona, o això ens va semblar a tots llavors, que feia negociets i coses per amistat, per confiança, perquè l’hi demanava els uns i els altres», continua comentant aquest membre de l’‘staff’ del filial blaugrana. Sense comptabilitat «En aquest sentit, quan vaig sentir l’àudio de l’interrogatori de la fiscal a Contreras en el judici del cas Soule, el retrat em va quedar complet, ja que en aquesta declaració Contreras reconeix que no portava comptabilitat de les seves obres i que tant feia tant cobrava, fos com fos, fet que va generar la perplexitat en la fiscal, que va arribar a dir-li: ‘No em puc creure que vostè no portés cap comptabilitat. ¿Com sabia llavors el que li havia pagat i el que li devia?’», li va preguntar. «Algun paper hi havia, sí, però jo sabia el que havia pressupostat, el que havia fet i com m’anaven pagant». I és que Contreras es va dedicar, en efecte, al món immobiliari, a les obres, i tot i que, pel que sembla, li va anar molt bé, hi va haver un moment, cap al 2008, que es va haver de desprendre de bona part, per no dir de gairebé tot, del seu patrimoni per fer front a deutes bancaris importants. «Jo crec que, en aquest sentit, Contreras era un home de formes impecables, que sabia el que es feia i que sempre estava amb el poder, fos qui fos el president de torn del Barça i de la Federació Catalana de Futbol, en què tenia moltíssima influència i opinió, sens dubte», assenyala un exdirectiu de l’època, dels més discrets que ha tingut el Barça. Un dia, explica un altre dirigent barcelonista, es van citar, al despatx del llavors president Sandro Rosell, alguns directius barcelonistes i una representació de la Catalana de Futbol, «ja que calia resoldre un parell de problemes, petits, però no gaire còmodes», explica un dels presents. «Entre la delegació de la Catalana hi havia Contreras, la presència del qual no va entendre ningú, però, bé, era allà». «Contreras no se separava de Villar. És per això que tant el president del Barça de l’època com els directius miraven de mantenir bon rotllo amb ell, ja que sabien que tenia molta mà amb el president de la Federació, que decidia moltíssimes coses, gairebé tot, en el futbol espanyol d’aquelles dècades» Un exdirectiu del FC Barcelona «Curiosament, en efecte, Contreras no va obrir la boca en tota la reunió, que va ser molt fluida i correcta», continua explicant l’exdirectiu. «Quan se’n van anar tots, em vaig quedar amb Sandro [Rosell] i li vaig preguntar: ‘Escolta, perdona, ¿qui era el mudet?’, i Sandro em va dir: ‘¡Uy!, es diu José Contreras i és l’home d’Ángel María Villar [president, llavors, de la Federació Espanyola de Futbol] a Barcelona i cal tenir-lo content sempre». La relació amb Villar En efecte, Contreras era el xòfer de Villar quan el poderós president de la RFEF, gran amic també d’Enríquez Negreira, i per això molts sospiten del triangle Negreira-Villar-Contreras, trepitjava Barcelona. A partir d’aquell instant, Contreras no se separava de Villar. «És per això que tant el president del Barça de l’època com els directius i, fins i tot, tots els professionals del club tenien o miraven de mantenir bon rotllo amb Contreras, ja que sabien que tenia molta mà amb Villar, quan el president de la Federació decidia moltíssimes coses, gairebé tot, en el futbol espanyol d’aquelles dècades». Contreras, persona de molt bon paladar que molts recorden com a client assidu de Casa Pepe, una de les millors (i més cares) xarcuteries de la part alta de Barcelona (Balmes, just a sobre de General Mitre), va poder tenir, en efecte, un paper important com a protagonista d’una trama, d’un cas, d’un arranjament al qual tothom concedeix un punt d’amiguisme, de col·leguisme, d’«això t’ho arreglo jo» molt poc transparent, rigorós, seriós i, fins i tot, legal, per descomptat, però, probablement, eficaç. Com sempre que s’acaba descobrint l’altra cara de determinats protagonistes d’històries sorprenents, no cal dir que cap de les persones contactades per EL PERIÓDICO per saber qui era, quin paper tenia al Barça, com actuava i quina funció tenia al club José Contreras Arjona, esperava o sospitava que el membre de la comissió esportiva del filial culer tingués un paper tan important en un tema tan delicat i ocult com les negociacions, els pagaments i els informes dels Negreira.

El més llegit