Al matí Joan Laporta s’havia desencadenat davant els penyistes andalusos: «Defensarem el Barça fins a l’última gota de sang», va vociferar fidel al seu estil vehement, en la línia de l’«‘al loro que no nos embauquen’». Parlava del cas Negreira, és clar, sobre el qual ha adoptat des del principi l’estratègia de la indignació, d’identificar enemics i bramar, apel·lant a les emocions i eludint de moment unes explicacions raonables, que segur que algun dia arribaran. Xavi Hernández, hores més tard, també va desencadenar amb l’alineació. Va arriscar amb Ronald Araujo, va inventar amb Eric Garcia i va desafiar Ansu Fati a no deixar en draps menors el seu llenguallarg pare. El partit de dimecres davant el Madrid justificaven la creativitat. La condició de cuer de l’Elx i l’avantatge al capdavant de la taula, també.