El cas Negreira: el gran forat negre del Barcelona

El Barça està acabat, assetjat pel front legal, el mediàtic i ara l’esportiu amb la irrupció de la temuda investigació de la UEFA. El cas Negreira s’ha convertit en una crisi reputacional sense precedents, un forat negre que ningú sap explicar, del qual ningú es fa responsable i que concerneix un mínim de quatre presidents. Detallades les diligències judicials, ni tan sols Hisenda sap explicar on van anar a parar part dels 7,5 milions que del 2001 al 2018 el club blaugrana va abonar a José María Enríquez Negreira, exvicepresident dels àrbitres. Un gran misteri. De moment, el club que dirigeix Joan Laporta de manera molt personalista ha optat per una estratègia del silenci que no li està sortint rendible. Amb el silenci han augmentat les suspicàcies. I amb l’aparició de detalls del procés judicial de manera extensiva, aquest silenci s’ha convertit en gairebé una prova d’acusació. Això és que no hi ha justificació plausible per als voluminosos pagaments a Negreira, se sent sovint. Aquest silenci no es trencarà a curt termini. Des del club llancen pilotes fora. Fins passada la Setmana Santa, res. I després, improbable. Els advocats van acordar la setmana anterior, en un conclave de totes les parts celebrat al despatx de José María Fuster-Fabra, lletrat de Josep Maria Bartomeu i periquito confés, aconsellar als seus clients no pronunciar-se en públic fins que acabi la instrucció de la Guàrdia Civil, a la qual la jutge acaba d’encarregar la investigació, cosa que no ha agradat gens a la Policia Nacional, que havia conduït fins ara el cas. Sense aparició presidencial conjunta Van acudir a la cita els advocats de l’expresident Sandro Rosell, Òscar Grau (exdirector general del club), d’Albert Soler (exdirector d’esports professionals), de Bartomeu i del Barça. No van consensuar ni una aparició conjunta dels presidents ni tampoc un comunicat. La consigna, mantenir una estratègia unida fins on sigui possible. Laporta, tret de gir del guió, declararà possiblement abans com a testimoni davant els investigadors de la Benemèrita que en l’anunciada i mai plasmada roda de premsa. El dirigent no està imputat (la investigació se centra en el període del 2010 al 2018) i els que sí que ho estan esperaran, abans de badar boca, a saber què diu ell per anar al darrere amb un guió argumental el més semblant possible, que no saben quin serà. De moment, Laporta no s’està fent accessible per a cap dels encausats precisament, protegit per la seva guàrdia pretoriana. Al president actual li correspon la responsabilitat de defensar el nom del FC Barcelona i evitar que es converteixi en el pària expulsat d’Europa durant el curs vinent (a l’estiu sabrem què passa). I li correspon combatre l’ase dels cops que és ara mateix el club per part dels centres de poder de Madrid. Sense amics Moltes veus remarquen que si el Reial Madrid de Florentino Pérez estigués en aquesta situació, no hi hauria més que brases on ara hi ha un incendi colossal. Però la situació és la que és i el Barça lluita sol. No té amics –no ho és LaLiga, no ho és la UEFA, no ho és la fiscalia i no ho és del tot Florentino, aliat en la Superlliga– i no sembla tenir una estratègia de comunicació i de defensa definida. Entre alguns afectats hi ha perplexitat per com Laporta condueix la crisi –zero reactiva– però es comparteix amb ell la tesi que hi ha interessos poderosos a convertir el Barça en Societat Anònima Esportiva a través d’un desprestigi màxim. Per això els esforços a engrandir l’escàndol, en particular la part que permet qüestionar els èxits esportius d’aquest segle. «¡S’ha d’aconseguir que el Barça baixi a Segona!», va bramar el director d’un diari de Madrid a la seva redacció. Un dels imputats creu que, arribat el judici, per desmuntar la tesi del suborn d’àrbitres que predica la fiscalia, no hi haurà més remei que cridar un per un tots els àrbitres de Primera de l’època sota sospita i preguntar-los si se’ls va instar a ajudar el Barça. Escolti, ¿a vostè se’l va intentar comprar alguna vegada? ¿No? Que passi el següent. Convençut que cap d’ells dirà que sí, l’acusació de corrupció esportiva, la més greu que pesa sobre l’entitat blaugrana, hauria de caure pel seu propi pes. Segons consta al sumari, Hisenda tampoc veu indicis que això passés. No obstant, i l’incontenible Javier Tebas no es cansa de recordar-ho, plana el borrós concepte de si es va intentar influir en els arbitratges d’alguna manera. Amb això n’hi podria haver prou per invocar un càstig. «Una cosa és que s’hagin comprat àrbitres, fet que no s’ha provat, i una altra és passar-se 18 anys pagant per tal d’influir en tota mena de decisions arbitrals. És un delicte tant en l’àmbit esportiu com en el penal», va dir aquest cap de setmana. Fama de malgastador Però no és l’única llosa que pesa sobre l’entitat blaugrana. Hi ha també els possibles delictes d’administració deslleial (¿per què es van pagar tants diners d’uns fons que no són propis?) i de falsedat documental (¿per què no consten treballs per a les factures que va girar Enríquez Negreira com sí que consten del seu fill Javier Negreira, tot i que acabessin a les escombraries?). De nou, tornem al gran forat negre: on va anar a parar tots els diners que van sortir del club, els 7,5 milions. L’excol·legiat, de qui es constata que no va augmentar notablement el seu patrimoni, tenia fama de ser un malgastador, de dilapidar molts diners en menjars opípars i celebracions posteriors diguem-ne que a l’antiga. Però la fiscalia va proposar la hipòtesi d’un «retorn» al club de part d’aquests fons. Un bon pessic se’l va emportar el difunt Josep Contreras, exmembre de la Comissió Delegada del Barça B. Mai va ser directiu, com es llegeix sovint, però estava subjecte als codis de conducta ètica del club. ¿Se’n va beneficiar algú més? ¿De dins de l’entitat? ¿De fora? Un forat negre. Per ara. Fins que no es donin les urgents explicacions. O fins que es tanqui la investigació. O potser ni així.

El més llegit