Una empresa d’Enríquez Negreira va cobrar dels comitès d’àrbitres regionals

L’empresa de l’exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira que va percebre els pagaments milionaris del Barça també va cobrar de tres comitès tècnics d’àrbitres espanyols diverses quantitats de diners entre el 2016 i el 2019, segons els extractes comptables que figuren en el procés que instrueix un jutjat de Barcelona per presumpta corrupció en l’àmbit esportiu i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. La documentació correspon a l’empresa Dasnil-95, que va emetre factures als òrgans arbitrals de Catalunya, Biscaia i Castella-la Manxa. En la seva declaració a l’Agència Tributària, el denunciat va assegurar que no percebia cap remuneració per ser vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres espanyol, però no va fer menció de les dels òrgans regionals. Les factures girades per l’empresa d’Enríquez Negreira al Comitè Tècnic d’Àrbitres de Catalunya són de petita quantia, 890 la de més import, però les emeses a l’òrgan biscaí van arribar als 20.000 euros en una ocasió. En els apunts comptables apareix una factura de 18.323,48 euros emesa el 30 de juny del 2016 i que, al cap de 15 dies, s’anul·la i se substitueix per una altra de 20.359 euros. Quantitats constants Aquell mateix any, n’hi ha una altra el 14 de desembre del 2016 al Comitè Tècnic d’Àrbitres de Biscaia per 6.481 euros. És a dir, d’aquesta entitat, la companyia del dirigent arbitral va haver de percebre, almenys, gairebé 27.000 euros durant un any. Després no n’hi ha més. En el cas del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Catalunya les factures per quantitats no inflades es van mantenir constants des del 2016 fins al 2019, segons la documentació inclosa en la causa judicial. Un altre dels ingressos importants d’aquesta empresa d’Enríquez Negreira, a part del que va percebre del Barça i del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Biscaia, són les quantitats facturades a l’òrgan dels àrbitres de Castella-la Manxa del 2016 fins al 2019 i que van ascendir gairebé a 10.000 euros. ¿Per què qui va ser vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres d’Espanya cobrava aquestes quantitats? Tant l’Agència Tributària com l’informe de la Policia Nacional no fan menció a aquests cobraments i, per tant, no ofereixen resposta a aquesta pregunta. Pagaments del Barça En aquests mateixos documents comptables es reflecteix d’una forma molt detallada els pagaments que va efectuar el Barça a aquesta empresa d’Enríquez Negreira. Eren factures mensuals, però els imports variaven, entre els 40.000 i els 102.000 euros. I en alguna ocasió, com per exemple el juny del 2016, se’n van emetre dues amb quatre dies de diferència, que sumaven més de 150.000 euros. Des del 2016 fins al 2018, els mesos de juny o juliol es girava una factura al FC Barcelona per una mateixa quantitat: 90.750 euros (el doble que les normals). Les dades que figuren en el procés judicial no precisen a què es deu aquest salt quantitatiu. La policia afirma al seu informe que aquestes quantitats van anar a parar als mateixos comptes bancaris, alhora que posa en relleu que els ingressos no coincideixen amb els imports anuals declarats davant l’Agència Tributària. Els extractes bancaris revelen que al cap de pocs dies que el Barça transferissin els diners, es treien en xecs al portador i, en alguna ocasió, amb quantitats de fins a 150.000 euros. L’Agència Tributària revela que el Barça va pagar a l’empresa Dasnil entre el 2017 i el 2018 un total d’1,6 milions d’euros. A aquesta quantitat s’hi han d’afegir els 1,2 milions d’euros desemborsats pel club blaugrana entre el 2014 i el 2016 a una altra mercantil, Nisdal, que també està vinculada a Enríquez Negreira. Tot això en l’etapa de la presidència de Josep Maria Bartomeu. Falten per concretar els pagaments realitzats durant el mandat de Sandro Rosell, que l’acusació va incloure en la denúncia en l’últim moment. Per això la jutge ha encarregat a la Guàrdia Civil la recopilació de les factures d’aquell període, així com que especifiqui qui componia l’equip econòmic del club aquells anys. En principi, es calcula que podrien ser dos milions d’euros més. S’ha de recordar que aquests pagaments voluminosos van començar molt abans, en la temporada 2001-2002 amb Joan Gaspart; es van interrompre durant tres campanyes, i Joan Laporta va tornar a abonar-los al col·legiat en el curs 2005-2006, 152.186 euros, que es van convertir en el curs 2009-2010, encara amb Laporta, en 573.398 euros. Les targetes vermelles i grogues En la causa també apareixen documents que avalen que Negreira va adquirir 1.500 targetes vermelles i grogues personalitzades per repartir se suposa que entre els seus subordinats en l’estament arbitral amb els seus corresponents «portatargetes». Però també monedes per sortejar al camp també amb la identificació dels receptors. En aquest últim concepte va destinar el 2016, mentre ocupava la vicepresidència del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), 2.032 euros. Per l’adquisició de les targetes va desemborsar 4.460 euros durant la mateixa temporada. Aquesta operativa la va repetir en diferents anys. En aquests papers que estaven en poder d’Hisenda apareixen importants dispendis en regals per a clients, tot i que no s’han pogut precisar les persones que van percebre aquestes atencions.

Una empresa d’Enríquez Negreira va cobrar dels comitès d’àrbitres regionals

Els comitès de Biscaia, Castella-la Manxa i Catalunya, en quantitats més petites, també van pagar l’excol·legiat

Les factures al FC Barcelona eren mensuals, de quantitats diferents, i algunes de més de 100.000 euros

El més llegit