Una Champions més per infravalorar la Lliga culer

Si una cosa sap Madrid, el poderós Madrid, no sé si el Reial Madrid o Florentino Pérez amb el seu enorme poder de persuasió –no sobre els periodistes, els redactors en cap o els directors, sinó directament sobre els editors o amos dels mitjans–, és defensar i protegir el Reial Madrid. Quan es parla (no es critica, no, simplement es comenta, s’assenyala) que el Barça és el club més fiscalitzat, més controlat, més criticat, més analitzat, més presa d’observadors i comentaristes del món i, per tant, com reconeix el mateix Xavi Hernández, el més difícil del món, és perquè, amb actuacions, comportaments i desplegaments ‘cutres’ com el protagonitzat per l’equip de Carlo Ancelotti al Camp Nou, tots ens haguéssim llançat a sobre del Barça. Bé, en realitat, després del clàssic de lliga que va perdre al nou ‘planetari’ blanc, així va ser. Excuses de perdedor I, no obstant, començant pel senyor, pel bo, per l’elegant ‘Carletto’ que es va inventar la història del no fora de joc d’Asensio (o, com a mínim, dubtós i ¡de dubtós, res de res, senyor Ancelotti!) per intentar justificar el seu poc ambiciós plantejament a l’estadi, tots, tots, han pretès, com passa gairebé sempre que el Reial Madrid promet guanyar la Champions, que tècnic i jugadors surtin ben parats d’un espectacle tan pobre, el dia que havia d’oferir la seva millor versió, mossegar i lluitar per sobreviure en la Lliga. Ara i, insisteixo, en això són únics (és a dir, creant campanyes, per algun motiu viuen al centre de la península), la doble teoria que canten als quatre vents, no és, no, explicar per què el Reial Madrid que treia fa uns mesos cinc punts al Barça n’està, ara, a 12 punts i, per tant, ha perdut 17 punts en un tres i no res. Això els interessa poc. Ells són (encara) bicampions de Lliga i Champions. I com que no volen donar explicacions (ni les necessiten ni les hi demana ningú) s’aferren al fet que si el Barça acaba aconseguint el títol, que sembla impossible que perdi, la celebració, la glòria, la gesta, la conquesta estarà pendent –diuen, escriuen, parlen– que el Reial Madrid guanyi la Champions. Si els blancs tornen a guanyar la Champions, tot i que sigui de la manera tan afortunada com la va guanyar l’any passat, el Barça haurà fracassat un any més. Tal qual. El millor paraigua I com que pel que sembla no en tenen prou amb aquesta tesi, la reforcen amb el cas Negreira. És a dir, el títol culer, que es podria produir, fins i tot, amb la conquesta de 100 punts (o gairebé), estarà tacat de per vida pel pagament (vergonyós, ‘cutre’, escandalós, impropi, injustificable... tot el que vulguin, sí) d’una quantitat increïble de diners al segon directiu del Comitè Tècnic d’Àrbitres, per res. Aquest paraigua, pel que sembla, del qual s’avergonyeix tothom, incloent-hi milions de culers, serveix al Reial Madrid per tapar-se les vergonyes en la lliga. No dic que Madrid, el totpoderós Madrid, o Florentino Pérez amb la seva presència a la llotja del Camp Nou, ratifiquin la superioritat del Barça en aquesta Lliga. No, no, no dic ni demano això, però tampoc que infravalorin una conquesta, un domini, una manera de guanyar i imposar-se que no té res a veure amb els arbitratges. Res. Si volen, si poden, que demostrin que el Barça va comprar àrbitres; però, mentrestant, que deixin de tacar la conquesta actual.

El més llegit