El Madrid que tem tot Europa s’agenolla davant el Barça de Xavi

És possible que Pep Guardiola prengués nota ahir a la nit de com guanyar i eliminar el Reial Madrid si s’aparella amb els blancs en les semifinals de la Champions. És possible que Pep Guardiola, que es va asseure a la llotja del Camp Nou com un culer més, potser com el primer culer, atesa la seva enorme i brillant vitrina amb els blaugranes, descobrís que per guanyar el Reial Madrid cal fer servir tots els registres que hi ha en el futbol i no només el joc posicional. Bé, això el ‘noi de Santpedor’ ho va aprendre ben aviat. Tan aviat com Xavi Hernández, sens dubte. El que ahir a la nit es va veure (i va comprovar) al Camp Nou és que aquest Reial Madrid, el Reial Madrid afortunat de Carlo Ancelotti, sembla agafat amb agulles. Tant que és molt probable que ahir a la nit iniciés el seu declivi cap al ‘zero zeríssim’ més absolut. És a dir, hi ha la possibilitat molt evident que amb el seu futbol o el que en queda, sens dubte, no en tindrà prou per remuntar els 12 punts que li treu ja el Barça a la Lliga, ni tan sols per remuntar el 0-1 de les semifinals de Copa i qui sap si per continuar viu a la Champions. Xavi Hernández, que reconeix morir-se de ganes i enveja per no poder vestir-se de curt en els ‘clàssics’, s’està posant les botes com a entrenador culer quan s’enfronta a l’‘etern rival’. Ha guanyat ja cinc dels sis enfrontaments davant Carlo Ancelotti, que, malgrat la seva suposada distinció, ahir a la nit va tenir molt mal perdre, al dubtar del gol anul·lat a Asensio, quan el fora de joc és claríssim (sense VAR). Des del 2011-2012, el Barça no guanyava tres ‘clàssics’ seguits i ho ha aconseguit Xavi: Supercopa, al gener; 0-1 a la Copa del Rei, recentment al Bernabéu, i la remuntada d’ahir a la nit (2-1). Per cert, el Reial Madrid no perdia un partit que començava guanyant des del gener del 2021. La conquesta (virtual) de la Lliga per part del Barça (ningú ha perdut un campionat al qual ha adquirit 12 punts d’avantatge –bé, ni amb 8– sobre el seu perseguidor) no provocarà cap crítica a Madrid. Aquesta és la diferència entre Barcelona i Madrid, entre la crítica de Barcelona i la crítica de Madrid. Cert, el Reial Madrid ve d’un doblet (Lliga i Champions), però el seu comportament ahir a la nit, quan havia de sortir a mossegar des del minut u, hauria de provocar certs dubtes sobre el que està passant a la Casa Blanca, però no els provocarà. Ara, en aquest descans de la Lliga, segur que torna la cançó que, si el Reial Madrid conquereix, de nou, la Champions, tot el que guanyi el Barça, tot, inclosa la Lliga i la Copa, serà infravalorat a la capital del regne. I, no obstant, el comportament del conjunt de ‘Carletto’ i del mateix Ancelotti en aquesta Lliga està sent més que trist, pobre: fa mesos, abans del Mundial, tenia un +5 sobre el Barça i ara ja està a -12, cosa que significa haver perdut 17 punts respecte al conjunt culer. Ningú ho escriurà ni comentarà a Madrid, però el partit que va explicar Ancelotti a la sala de premsa no va existir i la injecció de moral amb la qual l’italià diu que el seu equip va abandonar el Camp Nou sona poc creïble. L’evident és que el Reial Madrid no va estar a l’altura que exigia el partit i la demostració, de nou, és que Courtois, com sol ser habitual en el conjunt ‘merengue’, va ser, fins i tot en la derrota, el millor. És evident que els jugadors del Reial Madrid semblen menys famolencs que els del Barça, que han fet de la necessitat, virtut, tot i que, repeteixo, a Madrid ja fa diversos dies que pensen només en el Chelsea. I, després, en el City o el Bayern. I, més tard, en la final. I així fins a la 15a ‘orelluda’. Perquè el futbol va d’això, d’‘orelludes’.

El més llegit