La contracrònica del Barça-Madrid de Lliga: quan Guardiola va disfrutar com un culer

Pep Guardiola es va asseure. Es va asseure a la llotja al costat de la Cris, la seva dona, després de saludar efusivament Danny, la dona de Johan Cruyff. El Camp Nou va detectar l'arribada del tècnic del City i el va ovacionar. Davant els ulls del Pep, el Barça no va controlar un partit que era seu, només frustrat per les bones parades de Courtois. Quan havia de tenir la pilota, la perdia. Quan volia controlar el partit, es va descontrolar. Però tot i així va guanyar. Amb el Pep espiant per si elimina el Bayern i li toca el Madrid en les semifinals de la Champions, en cas, és clar, que l’equip d'Ancelotti elimini abans el Chelsea. I, de sobte, el Pep va veure la cavalcada de Balde perquè Kessie sentenciés el Madrid. Tot i que tot va néixer en el sublim cop de taló de Lewandowski. El protagonista Sergi, en el 0-1; Sergi, en l’1-1 Va aparèixer a la foto dels dos gols. Sergi Roberto va aparèixer, i molt a disgust seu, en l’acció de carambola que va acabar amb el gol d’Araujo en pròpia porta. Va aparèixer perquè no va tancar els canals de passada de Camavinga, que va envair amb calma l’àrea de Ter Stegen, previ la centrada de Vinícius que va acabar rebotant al cap de l’uruguaià. No va estar fi el jugador del Barça, la gran carta de Xavi per completar la seva aposta pels quatre migcampistes que va enviar Kessie a la banqueta. Però va redimir la condició de convidat sorpresa en el gol blanc amb un cacau amb la dreta, digne d’un 9 antic, dels de tota la vida, que va desencadenar el deliri entre els milers i milers de culers que van omplir el vell Camp Nou, que assistia emocionat al penúltim clàssic de la seva vida. Es va redimir Sergi Roberto amb aquest gol que va premiar, ja en l’últim sospir de la primera meitat, la insistència del Barça. Si no podia Lewandowski, doncs ho va fer ell. El debat Vinícius no es va espantar amb Araujo Feia dos clàssics que Vinícius no era Vinícius. Semblava intimidat pel superb marcatge d’Araujo. Marcatge que va vorejar la perfecció a Riad (Supercopa d’Espanya) i al Bernabéu (Copa del Rei). L’uruguaià tenia sota control emocional el davanter blanc. O això creia. Es van trobar per tercera vegada aquesta temporada. Va passar al Camp Nou i Araujo va donar símptomes de debilitat. Tant tàcticament, li concedia massa metres, com en el terreny emocional, potser tocat el central-lateral del Barça per l’autogol del Madrid. Era una jugada en què Vinícius va cavalcar sobre la línia de fons fins a posar una centrada que es va transformar en un gol en pròpia porta perquè va ser desviat de forma involuntària pel cap de l’uruguaià. Per primera vegada, i en un duel marcat per l’esportivitat entre els dos futbolistes, el blaugrana es va veure superat. I això ho va detectar immediatament Vinícius, que va haver de ser un sistema ofensiu del Madrid per si mateix, desconnectat com estava Benzema. Marcatge a... Raphinha, extrem i focus de llum En un Barça asimètric, amb Gavi exercint d’extrem esquerre tot i que no ho és, li va tocar a Raphinha assumir un paper protagonista. I ho va ser, sobretot en la primera meitat, en què va canalitzar els atacs de l’equip de Xavi, que li va concedir tota la banda esquerra a Balde. Però el lateral no va ser tan verinós com en altres partits. A més, el Madrid sabia com frenar el jove defensa blaugrana. I això va provocar que Raphinha es transformés en un torrent de llum perquè no només va amenaçar l’estabilitat de Nacho, que aviat va ser castigat amb una targeta groga. Ni s’havia arribat als 20 minuts de partit. A partir d’aquest moment, el brasiler va ser un martell. Regats, centrades, xuts de llarga distància... El catàleg de recursos de Raphinha era un suport per al Barça, que només atacava per la seva banda. La tàctica Kessie es cola en la memòria culer Hi ha jugades. I jugades. El Barça estava desorientat, sobrevivint gràcies a la tecnologia que va permetre, gràcies al VAR, anul·lar el gol de Marco Asensio, que hagués sigut l’1-2. Però llavors, l’equip de Xavi es va bolcar cap a l’esquerra, una cosa que no havia aconseguit en els 90 minuts anteriors. De sobte, un contraatac va premiar aquesta esbojarrada ambició blaugrana perquè Balde va trobar una escletxa per despullar el Madrid, previ cop de taló de Lewandowski que va encendre la llum en un volcànic Camp Nou. I el triomf en el clàssic va arribar amb un altre convidat inesperat. Si Sergi Roberto va aconseguir l’1-1, la glòria de més de mitja Lliga li va pertànyer a Kessie amb el 2-1, un gol ple d’intrahistòria perquè, a més, el Barça li va treure al Madrid tot allò de què sol presumir. Li va treure fins i tot l’èpica.

El més llegit