Boris Izaguirre, que pel que sembla ha passat uns dies d’aquesta setmana a Barcelona, va dir fa bastants anys que no hi havia res més avorrit que un diumenge a la tarda a la capital catalana. O una cosa semblant. Ho deia d’aquesta manera juganera amb què sol parlar i que no pot ofendre ningú. Un desconeix si encara sosté aquesta impressió, i no es pretén des d’aquí donar-li o treure-li la raó. Només comentar que de vegades hi ha diumenges, com el d’avui, que el Barça rep el Madrid i la ciutat, l’estadi en concret, es converteix en el lloc on milions de persones voldrien ser. Aquest és un Barça-Madrid singular, marcat pel cas Negreira, tan present amb totes les seves ombres i que el president Joan Laporta pretén convertir en un atac d’Estat a la institució i canviar així la mirada dels socis. Que la indignació es dirigeixi cap al club blanc, part denunciant, i que el Camp Nou sigui avui una caldera a foc viu. Que sigui, en suma, un vespre sobreexcitat, dels que val la pena viure a Barcelona.