No sé si l’audiència també, però els responsables del programa van passar una mala estona. No s’atrevien a expressar la seva preocupació, però tenien la sensació que Enric Masip, en la línia del seu cap, al més pur estil pit i collons de Joan Laporta, s’anava emocionant, paraula a paraula, s’anava congestionant, s’anava envermellint; estava, per no dir que ja li queien les llàgrimes, a punt de plorar i ells, a l’estudi i potser, qui sap, també l’audiència culer més entregada, estaven passant la mateixa pena i inquietud que l’assessor dels assessors.