Entrevista a Bruna Vilamala: «Omplint el Camp Nou s’ha aconseguit que la dona se senti més empoderada»

Amb només 20 anys , Bruna Vilamala manifesta una maduresa impròpia d’una futbolista de la seva edat. Va créixer jugant a futbol, per l’afany de divertir-se, sense tenir referents, sense saber ni tan sols que existia això que ara anomenem ‘futbol femení'. Deu anys després, s’ha consolidat com una peça clau del present i el futur de l’equip. I la setmana del 8 de març, defensa la professionalització en aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO, posant el focus en la salut mental. ¿Quina relació té el feminisme amb l’evolució de l’esport femení? Hi ha un creixement molt important tant del feminisme com de l’esport. Omplint el Camp Nou s’ha aconseguit que la dona se senti més empoderada, segura i forta. I el feminisme ha fet que nosaltres ens sentim fortes per poder portar a terme aquesta lluita al camp. ¿Les més joves sou conscients del futbol tan diferent que han viscut algunes companyes d’equip? Ens toca una mica de lluny, abans hi havia dones en condicions molt precàries. Gràcies al fet que el Barça va començar relativament aviat ens han arribat moltes històries de les pioneres, i del que van haver de fer per jugar. Sense anar tan lluny, les vivències de Melanie Serrano ens serveixen per ser conscients que som unes afortunades de tenir tot el que tenim. Elles han hagut de lluitar i viure unes coses que tant de bo no hagués hagut de viure ningú per arribar on som ara. Y @brunavilamala volvió a sonreír, volvió a deslumbrarnos con su fútbol 😍#LigaFenDAZN ⚽️ pic.twitter.com/Xk7LP1sIGa — DAZN España (@DAZN_ES) 12 de diciembre de 2022 Els últims mesos hi ha hagut moltes discrepàncies en les seleccions. ¿Per què costa tant que el futbol femení sigui professional? Si tinguéssim una resposta ja seríem professionals. No depèn directament de nosaltres. Estem treballant de la nostra passió i volem fer-ho en les millors condicions. Tenim l’exemple del masculí i creiem que és possible que l’esport femení sigui millor. Treballem cada dia per posar-ho més fàcil a les persones que ho decideixen. «Hi ha moltes més nenes federades perquè veuen que aquest somni és possible i tenen una referència. No totes acabaran jugant a futbol. Però podran fer el que vulguin perquè tenen opcions de fer-ho tot» ¿Vas arribar a tenir referents femenins? No. No sabia ni que existia el Barça femení, ni la selecció catalana femenina ni l’espanyola. Jo veia el masculí. Recordo Xavi, Messi i Iniesta però fins que no vaig arribar al Barça no vaig ser conscient que existia el futbol femení. Les dues Pilotes d’Or d’Alexia i la vostra Champions, ¿quina incidència tenen en les següents generacions? Tot això dona molta força a les nenes. Ara es poden fixar en l’Alexia o en l’equip. Sense guanyar la Champions l’any passat, la temporada que es va fer, omplir dues vegades el Camp Nou... Fa que elles vegin que és possible ser futbolista. Hi ha moltes més nenes federades perquè veuen que aquest somni és possible i tenen una referència. No totes acabaran jugant a futbol. Però podran fer el que vulguin perquè tenen opcions de fer-ho tot. Al Barça sou professionals al 100%. ¿Però podeu participar en la lluita perquè la resta tingui les mateixes condicions? La nostra lluita i l’aposta del Barça és un mirall per als altres. Si s’hi aposta, els resultats arriben. Només es necessiten recursos perquè sí que hi ha talent. Espero que es reconegui i s’aposti perquè la competició sigui millor. 🙌 @brunavilamala 𝙝𝙖 𝙧𝙚𝙗𝙪𝙩 𝙡'𝙖𝙡𝙩𝙖 𝙢𝙚̀𝙙𝙞𝙘𝙖 👀 Els detalls: https://t.co/EMlfXiKAGt pic.twitter.com/XpiszCf94g — FC Barcelona Femení (@FCBfemeni) 18 de noviembre de 2022 ¿És important per al vostre rendiment que els altres equips s’acostin al vostre nivell? Que l’equip contrari sigui millor, et fa millor a tu. Treiem la nostra millor versió quan se’ns exigeix. També passa amb l’equip. Jo treballo perquè les meves companyes, que crec que són les millors, tinguin encara un millor rendiment. Si donem el nostre millor nivell també ajuda els altres equips a millorar, a proposar, i a fer atacs més complexos que no es donarien si el nostre joc fos menys elaborat. Si depengués de vosaltres, ¿què milloraria del conveni actual? Molts equips de la Lliga no tenen un mínim que els permeti dedicar-se exclusivament a jugar a futbol. Això és primordial, nosaltres dediquem les 24 hores del dia a millorar el nostre rendiment. Es tracta de donar facilitats perquè puguem millorar i que no s’hagin de buscar una altra feina fora. Així el rendiment no pot evolucionar igual que amb les facilitats que hauria de tenir una lliga professional. «És una lesió molt llarga i et passen moltes coses pel cap. Si no tornaràs bé, si no podràs continuar jugant. Al final et centres a recuperar bé el genoll perquè és una cosa que arrossegaràs sempre, juguis o no” ¿Com et trobes físicament després de la ruptura de l’encreuat? L’equip està en un bon moment de salut, una cosa que els últims mesos ens estava faltant. Personalment em trobo molt bé. El genoll m’està responent perfectament, ja ni recordo la lesió. Com a futura psicòloga, ¿t’ha ajudat la psicologia a superar una lesió tan llarga? La part mental és molt important per a l’esportista, estiguis lesionada o no. Jo m’he recolzat molt en aquest àmbit perquè és difícil superar aquesta lesió. Encara estic estudiant i em queda molt recorregut, però he dedicat molt temps a la salut mental. Ens pot jugar males passades. Tant a tu, com a la Jana, la Cata o l’Alexia, us ha arribat aquesta lesió en el vostre millor moment. ¿Heu tingut por de no recuperar el nivell amb què us vau lesionar? Una lesió, i menys aquesta, mai és benvinguda. A totes ens va agafar en el nostre boom. És una lesió molt llarga i et passen moltes coses pel cap. Si no tornaràs bé, si no podràs continuar jugant... Al final et centres a recuperar bé el genoll perquè és una cosa que arrossegaràs sempre, juguis o no. Estem en les millors mans per recuperar-nos: metges, fisios, readaptadors. Al principi del camí ho veus tot molt negre, però a mesura que vas avançant perds la por. «La derrota pesa i costa de superar. Però quan passen uns dies ens reconforten i ens fan més fortes. Que perdem és un perill per als altres equip» Aquest mes comença el moment clau de la temporada. ¿Com enfrontar-se als quarts contra la Roma? Serà un partit molt especial, perquè tornem al Camp Nou. Animo la gent que vingui. L’any passat ens vam trobar molt acompanyades i volem tornar a regalar-los una semifinal de la Champions. No és gens fàcil arribar fins aquí. Som a quarts de final i la Roma és un gran equip. És important per a nosaltres que la gent vingui i que ens ajudi a passar l’eliminatòria. ¿Les derrotes a Europa costen d’assimilar o us reforcen? A ningú li agrada perdre però a aquest equip encara menys. Som totes molt competitives. La derrota pesa i costa de superar. Però quan passen uns dies ens reconforta i ens fa més fortes. Que perdem és un perill per als altres equips. Les derrotes ens donen més energia per seguir i tornar a intentar-ho. Aquest equip sempre torna, no para mai. La temporada passada contra el Reial Madrid o el Wolfsburg no ho vas poder viure amb l’equip. ¿Com va ser viure el partit del Bayern ja amb dinàmica d’equip? És una passada. Tot i que siguis a la grada, no et vesteixes amb l’equip ni surts al camp a escalfar i jugar. És diferent. Per mi va ser un somni anar convocada amb el Bayern i jugar uns minuts. Poder escalfar al Camp Nou, entrenar el dia d’abans allà va ser un regal i espero no haver de perdre’m cap partit més. «Hem d’anar pas a pas per arribar on puguem perquè ho donarem tot. Quan caiguem serà perquè no hem pogut donar més de nosaltres» Podria voler jugar les semifinals contra el Lió. ¿Què és més difícil preparar aquest partit a nivell físic o emocional? Cap de nosaltres pensa en això encara. No sabem si passarem nosaltres o si passaran elles. En el cas que es donés prepararíem el partit físicament, emocionalment i amb el cor. Ho donaríem tot perquè volem arribar a la final passi qui passi. Però ara ens hem de centrar en la Roma, sense aquest partit no tindrem una final. Aquest any podríeu jugar la cinquena final de Champions en quatre anys. Costa moltíssim arribar fins aquí. Aquesta hipotètica quarta final sembla fàcil, però és molt complicat. Seria un regal poder donar a l’afició una quarta final i fins i tot portar la segona Champions. Però ara només entra en la nostra imaginació. El nostre cap ha d’estar en la Roma i passar els quarts de final. Hem d’anar pas a pas per arribar on puguem perquè ho donarem tot. Quan caiguem serà perquè no hem pogut donar més de nosaltres.

El més llegit