La contracrònica del Madrid-Barça: la victòria del modest

Va perdre la possessió (35%-65%) però no va perdre el partit (0-1). El Barça no va ser el Barça en el seu estil més pur. Ni de bon tros. Va estar als antípodes. Però va tornar a sortir victoriós del Bernabéu i encarrila la semifinal de Copa, que es tancarà el 5 d’abril. El Barça va guanyar com guanyen els modestos: amagat darrere, defensant-se amb ordre, impedint que el Madrid ni tan sols rematés i hagués de llançar centrades infructuoses, en què una defensa imperial va evitar que Ter Stegen es veiés exigit i pogués col·locar el zero a la seva porteria. El Madrid va xutar 14 vegades i cap a porteria. El Barça ho va fer 4 cops (dos bé) i en va tenir prou. La tàctica El format dels quatre migcampistes va experimentar un retoc en les posicions dels futbolistes. Bàsicament entre Kessie i De Jong, que van canviar de banda. Tot i que era la mateixa medul·lar que a Almeria, hi va haver moltes desconnexions en el joc. Amb prou feines se succeïen cadenes de passades. El Barça no va construir bé ni tampoc va pressionar bé, lligat de mans pel control del Madrid. Com que els blaugranes no van poder dominar, va ser els blancs els que havien de prendre la iniciativa. N’hi va haver molt poques, i menys amb èxit. Tampoc el Barça es va lluir. El gol va ser l’única aproximació a l’àrea madridista i es va consumar després del rebuig del peu de Courtois a la rematada de Kessie que va tocar Militão i Nacho va acabar de fallar cap a la seva pròpia porteria. Kessie va poder marcar el 0-2, però el seu xut el va desviar Ansu Fati involuntàriament. El protagonista La baixa de Christensen va acabar de desnaturalitzar el Barça. Un altre titular que perdia l’equip. El quart. La defensa va quedar completament renovada respecte a diumenge. Araujo, Kounde i Balde van ser reservats a Almeria. Christensen, en canvi, va haver de jugar, ja que no quedaven més defenses a la plantilla. Va jugar, va sortir a la foto del gol andalús, i el desgast dels 90 minuts va acabar debilitant el seu turmell fins a impedir-li jugar el clàssic. El rendiment de la nova defensa va avalar que descansés a Almeria. Impecables Araujo i Kounde, que havien de lidiar amb Vinícius i Benzema, respectivament. Araujo ja li té presa la mida a Vinícius i Kounde es troba més còmode de central, així que el Barça va tornar a segellar la porteria. I l’àrbitre... L’àrbitre d’un clàssic sempre està sota la lupa. Munuera Montero tenia una càrrega de pressió addicional. Per la compareixença de tot l’estament arbitral arran del cas Negreira, per l’origen del cas per si mateix, i per l’antecedent més notori del col·legiat andalús al tolerar que Vinícius l’insultés clarament a El Sadar de Pamplona. Sense oblidar que és l’únic àrbitre que li va xiular tres penals en un partit contra el Llevant. Munuera va voler passar desapercebut però l’alt nivell de tolerància el va deixar en mal lloc. Va acabar fomentant que sorgissin brusquedats en un duel ja per si mateix calent. El VAR va haver de validar el gol de Kessie, que va trencar en profunditat. Havia de ser vermella Vinícius va empènyer Busquets en una desconsideració davant Munuera Montero i tampoc el va amonestar. Va haver d’agafar del coll De Jong, fer-li una clau de judo a l’holandès, increpar-lo davant els seus nassos i protestar iradament al quart àrbitre. Tot en el mateix minut. Li va sortir barata la indisciplina: només va veure una de groga. I en podria haver vist una per cada acció. Les males maneres van enfosquir la seva habitual activitat futbolística. Va tornar a ser el jugador del Madrid més creador i valent. Va topar amb Araujo, que sempre és un os dur de rosegar. Podia haver-lo tret de la zona perquè l’uruguaià fos més vulnerable i era ell qui acabava tancat en el dos contra un quan s’acostava De Jong. Un mal dia per... Ferran va jugar de 9. O va estar de 9. Va rebre molt poc joc. Poquíssim. I sempre en males condicions. Va intentar pressionar però mai va poder ser efectiu, perquè batallava contra Militao i Rüdiger, ja que Raphinha controlava Nacho i retrocedia per si calia donar un cop de mà a Vinícius, i Gavi s’endarreria per omplir el mig del camp. Ferran amb prou feines va tocar 15 vegades la pilota en el primer temps, la va perdre 5 vegades i només va guanyar 1 duel de 6. Va millorar immediatament quan va passar a la banda i va desbordar Camavinga per fer la centrada del frustrat 0-2.

El més llegit