¿Per què el Barça torna a caure a Europa?

En dos anys, quatre eliminacions d’Europa. El Barça continua perseguit per una crisi que s’allarga quan surt d’Espanya. És igual que s’activin palanques (el club va renovar la plantilla amb una inversió de 150 milions) o no. El resultat continua sent el mateix. L’equip desapareix cada vegada més d’hora d’Europa, poc importa que sigui l’elit absoluta (Champions) o la segona divisió continental (Europa League). «No ens arriba», va dir Messi el febrer del 2020 per justificar les sonades ensopegades europees. Continua sense arribar-hi sense ell tres anys després. ¿Per què l’equip s’empetiteix? El Barça ha sigut inferior als seus rivals. No hi ha cap altra raó. Dels 16 partits amb Xavi, només n’han guanyat 4 (Nàpols, Galatasaray i els del Viktoria Pilsen), se n’han perdut 6 i se n’han empatat 6. Impossible arribar lluny. Les eliminacions es produeixen abans i això significa que l’equip ha perdut nivell futbolístic. D’un any a l’altre, el Barça ha millorat, va afirmar Xavi després de la derrota a Old Trafford. No li falta raó. Ha competit millor, però amb idèntic desenllaç. Queia primer contra el Benfica i el Bayern de Munic (Champions 2021-22) i després amb l’Eintracht (Europa League). En aquest curs s’ha repetit el procés amb el Bayern i l’Inter de Milà (Champions) i ara el Manchester United (Europa League). Els blaugrana hauran de seguir les competicions europees per la televisió, mentre es llepen les ferides provocades pels «petits detalls», segons el tècnic, tot i que, en realitat, són grans detalls. L’equip no és fiable, i es nota quan surt de la Lliga que ara domina. Es transforma en vulnerable, atrapat per una decadència que l’ha fet desaparèixer de l’aristocràcia europea. L’últim títol és la Champions de Berlín del 2015, amb Luis Enrique a la banda i el trident Messi, Neymar i Suárez al camp. ¿Per què els reforços no han sigut suficients? La injecció de talent (Lewandowski, Koundé, Christensen) va millorar l’estructura de l’equip en la Lliga, però no a Europa, on peces noves com Raphinha no han acabat de ser decisives. Ja es va apreciar en la Champions, on el Barça només va guanyar dos partits en la fase de grups, tots dos contra el pitjor equip, el Pilsen: 5-1 al Camp Nou i 2-4 a fora. S’ha constatat també en la primera i última eliminatòria de l’Europa League, en la qual l’equip de Xavi no va tenir la millor versió de Lewandowski, el golejador que l’arrossega a la Lliga. A Old Trafford, per exemple, el polonès va marcar un gol, però de penal. El seu primer i únic xut durant els 90 minuts prova la seva desconnexió. Raphinha, que va acabar sent substituït, no va tenir cap pes en la nit europea. L’altra rematada de perill va ser de Koundé. Van jugar sis dels set fitxatges de l’estiu, cinc de titulars. Marcos Alonso va aparèixer en els instants finals. Héctor Bellerín ja és fora. ¿Per què la millor defensa de la Lliga es fon a Europa? El contrast de les dades és espectacular. A la Lliga, el Barça de Xavi ha encaixat només 7 gols en 22 jornades, una xifra que revela la seva extraordinària contundència (un terç de gol per partit). Però després a Europa res és igual. Ter Stegen ha rebut 16 gols en 8 partits. S’ha passat d’una mitjana domèstica de 0,31 gols per partit a 2, cosa que delata la veritable dimensió del problema. En tots els partits europeus, el porter alemany ha rebut algun gol i en tan sols un (United) Xavi ha pogut fer jugar la seva defensa de luxe: Koundé, Araujo, Christensen i Balde. Però no li va valer de res perquè els dos gols de Fred i Antony del segon temps el van acomiadar de l’Europa League. Més d’hora que la temporada passada.

¿Per què el Barça torna a caure a Europa?

La nova eliminació continental, i ja en van dues de Champions i dues d’Europa League, certifica la pèrdua de nivell futbolístic

El més llegit