Vuit punts, vuit raons: així s’ha escapat el Barça del Madrid a la Lliga

No fa ni quatre mesos que el Barça de Xavi abandonava abatut i preocupat el Bernabéu. No només per la seva derrota en el clàssic (3-1), que el deixava tres punts per darrere del campió, sinó que perquè el seu futbol, basat llavors en l’aposta pels extrems (Raphinha i Dembélé), no fluïa i queia víctima dels seus propis errors. Aquella derrota va ser, tanmateix, el punt de partida per a la resurrecció. Des d’aleshores, el Barça ha volat a la Lliga (31 punts de 33), i s’ha deixat tan sols els dos punts que li va arrencar l’Espanyol en el derbi del Camp Nou. I el Madrid, en canvi, s’ha desplomat incapaç de seguir l’endimoniat ritme que li ha marcat l’equip de Xavi. Darrere del mur, Ter Stegen La solvència defensiva del Barça és la base principal que sustenta el liderat. La marca de 7 gols encaixats en 20 partits acredita l’excel·lent rendiment de l’última línia, la més reforçada de l’equip amb quatre fitxatges (Christensen, Koundé, Bellerín i Marcos). Darrere d’ells protegeix l’equip un renascut Ter Stegen, que ha tornat a salvar punts, perquè les seves parades van ajudar a obtenir resultats amb marcadors ajustats. Ter Stegen havia rebut l’any passat 17 gols ja, deu més. Aquesta diferència ho explica tot. Courtois iguala números: 17 gols aquest any, 18 el passat. El porter blaugrana ha conservat la porteria a zero en 15 de les 20 jornades. Paco Liaño, a la Lliga 93-94, la va mantenir intacta en 26 de les 38 jornades. Però el Depor, va quedar subcampió per darrere del Barça. El lideratge de Benzema coincideix amb la caiguda de Benzema Al principi, el Barça se sostenia sobre els gols de Lewandowski: 13 gols en les 13 primeres jornades avalaven la transcendència de l’exdavanter del Bayern de Munic. Gols que permetien a Xavi anar aixecant les bases tàctiques del seu equip perquè el polonès el guanyava per si sol alguns partits. Guanyava partits i també guanyava temps, una cosa molt valuosa en temps de reconstrucció per anar evolucionant. Després, ja més madur l’equip, ha sabut fins i tot sobreviure a la seva absència. I a la seva estranya falta de punteria. Es va perdre Lewandowski tres jornades per sanció i el Barça va sumar nou punts de nou amb un triple 1-0. I és capaç l’equip de Xavi de guanyar el Sevilla per 3-0 sense cap gol del ‘Pitxitxi’ de la Lliga. Al Madrid, en canvi, Benzema ha caigut. Ha caigut físicament castigat per les lesions (s’ha perdut vuit jornades afligit de diversos problemes físics), fet que ha llastat el rendiment de tal manera que només ha anotat 9 gols. En la temporada passada, havia aconseguit 14 gols. Allà s’explica un dels grans defectes del Madrid. Impacte positiu dels fitxatges al Camp Nou; gris, al Bernabéu Més de 150 milions va invertir el Barça a reconstruir la plantilla gràcies a l’impuls de les palanques econòmiques. Li va sortir bé perquè va rendibilitzar, almenys, a Espanya el davanter que necessitava (Lewandowski) a més dels defenses indispensables (Koundé va costar 55 milions i Christensen va arribar a cost zero) per protegir Ter Stegen. El Madrid va invertir gairebé el 50% menys a reforçar la plantilla campiona de Lliga i d’Europa. I tot en un sol jugador. Després del fracàs de l’aposta Mbappé, va dipositar 80 milions a Tchouaméni (22 anys) que havia de ser l’àncora de l’equip després de la inesperada marxa de Casemiro al Manchester United, que va deixar 70 milions. També va arribar Rüdiger, amb la carta de llibertat sota el braç, procedent del Chelsea. No ha tingut, tanmateix, impacte positiu cap dels dos en el joc del Madrid. El jove francès ha patit un problema muscular que ha retardat la seva adaptació, mentre els blaugrana, superats diversos problemes físics, s’han convertit en els pilars del liderat del Barça, consolidat en una defensa nova, sense rastre a penes de les ‘vaques sagrades’, retirat ja Piqué i amb Alba assumint amb dignitat i excel·lent rendiment el rol de suplent de Balde. Raphinha comença a ser transcendent (quatre gols en Lliga i quatre assistències) aprofitant la lesió muscular de Dembélé. Rodrygo suma també quatre gols amb el Madrid i una assistència més (cinc) que Raphinha. Vinicius, amb més minuts que els seus dos compatriotes brasilers, firma set gols i tres assistències. Xavi i el beneficiós canvi de sistema davant l’immobilisme d’Ancelotti El Barça és un amb dos extrems i sembla un altre amb només un i quatre centrecampistes. Més estable i conjuntat, fins i tot més bonic de veure. Els resultats confirmen la diferència: tres victòries de nou el primer, sis de set el segon. Xavi ha anat modelant el sistema fins a trobar la fórmula ideal reunint quatre centrecampistes: Busquets, Pedri, De Jong i Gavi, adaptat aquest últim, al rol de fals extrem esquerre. Davant el Sevilla es va estrenar Kessié a l’engranatge amb la prematura lesió de Busquets, absent entre dos i tres setmanes per l’esquinç de lligaments del turmell que es va produir. Ancelotti utilitza la figura del fals extrem amb Valverde i el canvia quan utilitza, molt poques vegades, Rodrygo. El tècnic italià manté l’estructura dels últims anys avalat pels títols. Poc amic d’intervenir, després del desengany del 0-4 del clàssic de la temporada anterior, es llança en mans de la qualitat dels futbolistes per impedir que els desperfectes del camp es traslladin al marcador. Puntuació de rècord Amb 50 i 45 punts al tancament de la primera volta (53 i 45 a l’inici de la segona), els dos grans han expulsat als altres del seu tradicional mà a mà per conquistar la Lliga. La projecció de punts que insinuen és altíssima, fora de l’abast de l’Atlètic de Madrid, que ni tan sols és tercer. Més erràtic que de costum, el conjunt de Cholo Simeone, eliminat de la Copa i de la Champions, té com a prioritat assegurar la plaça europea. És la Reial Societat la tercera en discòrdia, tot i que sense capacitat real per entremetre’s i disputar el títol. «No vull un rècord; vull guanyar la Lliga tot i que sigui amb 70 punts», va dir Xavi. Els vuit punts de distància obren una bretxa considerable a falta d’un mes (18 o 19 de març) per al segon clàssic de la Lliga. Abans (2 de març) i després (5 d’abril), Madrid i Barça disputaran la semifinal de Copa. Fons d’armari eficaç davant casos perduts Amb 22 jugadors s’ha quedat Xavi després de les pèrdues de Piqué (retirat), Bellerín i Memphis, traspassats. No li sobre res al tècnic blaugrana, tenint en compte que el jove Pablo Torre és el menys utilitzat de la plantilla (202 minuts) i que els dos porters suplents (Peña i Tenas) només jugaran en cas de necessitat. Tots els altres, excepte Sergi Roberto, superen els mil minuts de joc. El Madrid té 23 jugadors, però en realitat en té 19. Asensio, Ceballos i Lucas Vázquez estan igual que Sergi Roberto. Però hi ha quatre casos perduts per a Ancelotti, quatre futbolistes que no compten per a res: Vallejo (56 minuts), Odriozola (57), Mariano (44) i, el més sagnant de tots, un Eden Hazard (297) que avergonyeix el madridisme. Una plantilla més sana L’any passat hi va haver 22 incidents de lesió a la plantilla entre l’agost i el gener que van implicar com a mínim dos partits d’absència, sense incloure entre ells les operacions de Ter Stegen, Ansu Fati i Dembélé anteriors a l’inici dels entrenaments. En aquesta campanya n’hi ha hagut 10, 11 si comptem també l’esquinç patit per Busquets diumenge. L’ús dels del planter, aquesta vegada, s’ha limitat a completar convocatòries, quan en la primera temporada de Xavi, compartida amb Koeman, van haver d’exercir un paper més preponderant. La lesió de Courtois en l’escalfament de Mallorca, redunda en el pitjor estat físic del Madrid. No ha sigut l’únic contratemps del porter belga, fonamental en el Madrid, afligit d’habitual problemes d’esquena. Dani Carvajal i Lucas Vázquez han deixat despullada la defensa, fa un mes que Tchouaméni no juga, Militão i Alaba han passat per la infermeria i els músculs de Benzema acusen els anys i el desgast. Les ganes de guanyar Deien els gurus del madridisme després de la derrota de la Supercopa que el Madrid no havia atès la competició amb la devoció que sí que va exhibir el Barça, molt més necessitat de la glòria dels títols. L’equip blanc, vigent campió de Lliga i de Champions, viu amb les ganes de perpetuar la ratxa europea, amb quatre títols en els últims set anys, com si desdenyés assumptes menors. El palmarès dels blaugrana és buit, llevat de breus excepcions, com Busquets, Alba, Sergi Roberto i Ter Stegen, exigus testimonis dels bons temps, i Lewandowski, la vitrina del qual és a Munic. La motivació i l’entrega és el combustible que alimenta el motor de l’equip a la recerca del títol.

El més llegit