Les claus tàctiques del Barça-Sevilla: el tresor era a la banda esquerra

1. Alba, gol i assistència El lateral esquerre blaugrana va firmar un partit irreprotxable. És suplent. Però ha assumit aquesta nova funció amb tanta naturalitat que es va transformar en el jugador més desequilibrant. Seu va ser l’1-0 gràcies a una penetració verinosa per abatre el Sevilla abans que es complís l’hora de partit. Però no es va conformar amb aquest gol decisiu, sinó que després va assistir al 3-0 perquè Raphinha es reconciliés amb el públic del Camp Nou. Després de la lesió de Busquets, va manllevar el braçalet de capità i va deixar una actuació que va provocar que l’afició del Camp Nou (gairebé 80.000 persones) l’acomiadés dreta. 2. La pressió, com a segell d’identitat Iniciada ja la segona volta de la Lliga hi ha una cosa que al Barça de Xavi resulta innegociable. I és la pressió. Una pressió seriosa, ordenada, intel·ligent i, sobretot, valuosa. Valuosa perquè va tenir el Sevilla tancat a la seva àrea durant la mitja hora amb què va arrencar la nit al Camp Nou. Ni un sol xut va deixar l’equip de Sampaoli els primers 45 minuts, amagat com estava a l’àrea de Bono. Tant que ni va inquietar Ter Stegen. Estava molt tancat, perquè el Barça no el deixava ni respirar. Parapetat amb una línia de tres centrals, l’equip andalús perdia aviat la pilota i el camp se li feia llarg, excessivament llarg. No podia ni córrer al contraatac. I el primer xut a la porteria del Sevilla (i únic) va arribar al minut 87. Era un cop de cap suau d’Ocampos atrapat per Ter Stegen, que firma la seva quinzena jornada amb la porteria a zero. El mèrit va ser que aquesta pressió ordenada per Christensen, superb partit el seu com a punt de partida de l’acció de l’1-0, Kounde, va iniciar amb una passada llarga la jugada del 2-0, i Araujo. 3. Els ‘quatre centrecampistes’ funcionen fins i tot sense Busquets Xavi havia trobat la fórmula ideal. Era el Barça dels quatre centrecampistes amb Busquets i Frenkie de Jong codirigint el joc ofensiu mentre Gavi i Pedri voletejaven per davant seu. Però el capità va patir una lesió seriosa al turmell esquerre, que va alterar, i de manera notable, els plans del tècnic blaugrana. Va entrar Kessié, però l’equip ja no va jugar al mateix. La presència de l’exjugador del Milan va provocar un canvi de rols. Kessié es va quedar com a interior dret i va desplaçar Pedri a la posició de volant esquerrà, així es van reunir a aquest flanc els tres petits: el canari + Gavi + Jordi Alba, un lateral amb ànima d’extrem. Tan decisiu que va participar en dos dels tres gols. Venia de Montilivi, on va donar l’assistència a Pedri. I va repetir al Camp Nou contra el Sevilla. La fórmula amb els quatre va deixar, a més, una imatge irreal de Kessié. Una imatge mai vista perquè va assistir de manera delicada i sublim Alba en l’origen de l’1-0. Una passada que no s’oblidarà de l’ivorià. Va ser, en realitat, el triomf dels actors secundaris, ja que Raphinha juga per la lesió de Dembélé, i Alba, per protegir Balde, l’indiscutible titular.

1. Alba, gol i assistència

El més llegit