Deia Mario Vargas Llosa en una entrevista a ‘El País’ que es va obsessionar a escriure prescindint dels adjectius, a treballar cada frase, cada paraula, però sobretot a «tenir horror als adjectius». I a un li acaricia la templa la idea de com se les apanyaria l’escriptor peruà, un prodigi, per escriure crítica futbolística sense recórrer als apel·latius. Com exposar la defectuosa actuació del Madrid a Mallorca, l’atribolada actitud de Vinícius en general o la festiva victòria del Barça sobre el Sevilla només amb verbs, sense qualificar. Sent molt, molt bo, si això és possible. Consultem amb Juan Cruz i diu que no ho és. «Impossible, el futbol és en si mateix un adjectiu». Bé. En aquesta contracrònica sobre el convincent triomf que consolida el liderat de l’inspirat equip de Xavi es trobaran bastants adjectius.