Contracrònica del Betis-Barça: no tots els triomfs per la mínima són iguals

Professional actuació coral del FC Barcelona (1-2), que es va desposseir del joc esparracat del dia del Girona i va guanyar fent brillar el ‘com’ que persegueix Xavi. Un gol absurd en pròpia porta de Koundé va fer grinyolar el resultat en els últims minuts i va introduir el factor ensurt, que no va anar a més. El Barça tanca la primera volta amb un balanç delicat de 50 punts de 57 possibles. Un registre demolidor. I més líder. Malgrat el matalàs en el campionat, Xavi va alinear els jugadors i l’estructura que li semblen més fiables. Va reincidir en els quatre migcampistes, prescindint d’un extrem pur, i va escriure a la pissarra els noms dels quatre defenses que més pau d’esperit li proporcionen, ja se sap, Koundé, Araujo, Christensen i Balde. Amb els quatre migcampistes posant ciment en la contenció i velocitat amb la pilota, el Barça s’havia apuntat quatre victòries i una derrota. I quines victòries: contra l’Atlètic, el Madrid i la Reial Societat. D’alguna manera, per saber si Xavi considera que un partit és o no de la màxima exigència, n’hi ha prou de mirar si recorre a la fórmula 4-4-2. Respecte absolut, doncs, per al Betis, aspirant a entrar en la zona Champions, i el Villamarín. En aquest escenari que es va anar escalfant a mesura que s’acostava el desenllaç, el Barça va guanyar amb una actuació molt completa. Gairebé pot presumir d’un altre partit sense encaixar cap gol, de forma parsimoniosa va entrar el cop de pit de Koundé, però va rendibilitzar els seus dos gols i en el terreny de les sensacions, més bones, bastant més bones, que contra el Girona. Portava 14 de 18 partits amb la porteria a zero. Es pot dir per la ratxa que el Barça només encaixa un gol si se’l fa ell mateix. El marcatge havia de ser per a Raphinha, molt qüestionat en les últimes actuacions. Quan costes tants diners, la vigilància sol ser enganxosa (48 milions + 12 en variables). El brasiler no corre com el francès, ni dribla amb la mateixa electricitat. Raphinha no té tampoc els contrastos de Dembélé i sovint passa desapercebut. Al Villamarín va tenir una actuació dinàmica al principi. Més posicional que veloç en atac, generós en l’ajuda a la rereguarda. Se li va anul·lar un gol en una rematada de cap i va fer una passada amb aroma d’assistència a Pedri en la primera part. El que passa és que els defenses no fan saltar les alarmes quan encara amb la pilota, a diferència de Dembélé. Té un bon xut de lluny, però no va provar la seva punteria ni una vegada. I després quan entra en un bucle d’ofuscació, com va passar en la segona part, es reclama la seva substitució des de tots els punts cardinals. I quan més semblava enfonsar-se, Balde va creuar una pilota i ell, ben col·locat, la va empènyer dins. Va salvar una participació que s’estava estimbant. Aquesta etiqueta podria recaure en Robert Lewandowski, que va tornar després dels tres partits de sanció i va marcar un gol enmig d’una actuació més voluntariosa que brillant. O podria recaure en Gavi, amb el dorsal ‘6’ a l’esquena per primera vegada, número de senyor gran. No, no esmentarem Ferran Torres, que també va reaparèixer, va jugar uns minuts i no va aportar res ressenyable, com era d’esperar. El protagonisme s’ha d’entregar a tot l’equip, a una primera volta que acabava aquest dimecres amb un balanç de 50 punts de 57 possibles, un registre descomunal. El joc sovint no ha estat a l’altura de l’estadística, però avui toca destacar la xifra. Brutal, que diria el cuiner.

El més llegit