Els extrems no connecten Xavi va apostar, de nou, per un Barça amb ales. Però eren ales que no volaven perquè ni Raphinha, confinat a la banda dreta –el seu lloc preferit–, ni Dembélé, exiliat a l’esquerra, aconseguien trencar el teixit defensiu del Girona. Un teixit sòlid i fiable, tot i que es va esquinçar en dues ocasions per un excessiu problema d’autoconfiança. Gazzaniga va treure de polleguera Míchel pel seu error. I després Míchel va permetre una altra ocasió blaugrana. Però el 4-3-3 no desprèn fiabilitat ofensiva. S’ocupen les bandes, però no de manera decisiva. Dembélé es trenca Des de novembre del 2021 Ousmane no patia cap lesió. No s’havia complert la mitja hora de partit quan va galopar per la banda esquerra, tirant-se la pilota cap endavant per superar Arnau, el primer lateral dret del Girona. El segon era Yan Couto. Però no va poder el francès acabar aquesta carrera perquè va notar un missatge estrany que li procedia del cos. Tan inquiet estava que Dembélé va haver de demanar el canvi perquè no podia continuar. De sobte, el Barça perdia el seu jugador més desequilibrant. Amb Lewandowski complint el seu tercer i últim partit de lliga de sanció, Xavi es quedava sense regat i verí. Es va transformar en un equip insípid, pla amb Ousmane lamentant aquesta lesió al quàdriceps de la cama esquerra. Un problema, i greu, per a Xavi. Del 4-3-3 al Barça dels migcampistes La lesió de Dembélé va canviar tota la manera de jugar blaugrana. Va modificar el sistema completament perquè Xavi, com que no tenia extrems a la banqueta, va renunciar a aquesta fórmula de les ales. Ales que no volaven. Llavors, el tècnic va col·locar Pedri per recuperar el format dels quatre migcampistes, destinant, de nou, Gavi al rol de fals extrem esquerrà, que tan bon resultat li va donar a Riad. Però el Girona, ben col·locat, no permetia concessions després de les dues fallades comeses. Xavi va acabar sense davanters Obligat per la lesió de Dembélé, Xavi va posar el Barça als peus de Pedri. I li va sortir genial perquè el canari va marcar el gol del triomf. Va introduir en el descans un altre canvi substancial. Va situar Jordi Alba a la banda esquerra suplint un gris Marcos Alonso (ni va trencar, ni va arribar des del darrere ni va tenir impacte en el joc) per dinamitzar el futbol blaugrana. Així va arribar el 0-1 producte de la pressió que va posar nerviós Juanpe. Tan nerviós estava el central del Girona que va regalar una pilota a Frenkie de Jong que va servir de pròleg per a la fórmula més exitosa del Barça de Xavi. Pressió + robar + vertigen = gol. Va acabar el tècnic amb un atac inèdit integrat per Raphinha (extrem dret), Gavi (fals nou) i Balde (extrem esquerre), suplicant perquè la freda tarda de Montilivi s’acabés al més aviat possible. Araujo, amb una acció defensiva digna d’un gol, i la tremenda fallada d’Iván Martín van permetre al líder anar-se’n amb els tres punts. I finalment va acabar, després de substituir Raphinha, sense cap davanter.