Dembélé, o la bomba del Barça que es va transformar en punyal

Fa un any era una bomba instal·lada al vestidor del Barça i ara és un punyal que esquinça les defenses contràries. Fa un any va ser separat de l’equip per la seva renúncia a renovar el contracte i ara és un dels titulars indiscutibles. Xavi Hernández ha transformat el que va ser aquell artefacte explosiu en una de les seves armes més incisives perquè el Barça continuï obrint-se camí. En realitat ha sigut Ousmane Dembélé qui s’ha transformat a si mateix. Està sempre a punt i aporta rendiment. No és aquell extrem absent i permanentment lesionat que al camp es distreia amb una mosca. Els tècnics li han donat el catàleg de solucions a la gespa, però és ell qui les aplica. Li han ensenyat on és la porteria, però és ell qui aixeca el cap per veure-la. Exclòs per a Bilbao Ho va fer davant la Reial Societat per segellar l’accés a la semifinal. Va emprendre una carrera de velocista per la banda superant el pobre Aihen Muñoz, que feia sis minuts que havia sortit al camp. No li va trencar els isquiotibials de miracle en aquell esprint. Podia haver trencat la mà feble d’Álex Remiro, que no s’esperava aquell cacau entre el seu cos i pal esquerre, pendent com estava de la penetració de Lewandowski pel centre reclamant la passada. El 19 de gener del 2022 Dembélé va ser exclòs de la convocatòria contra l’Athletic, també a la Copa, a la ronda de vuitens, per la seva renúncia a renovar. Tot i que Xavi el volia a l’equip. Creia en ell –«és el millor del món en la seva posició», va proclamar tot just veure’l després de fitxar com a entrenador al novembre– i el necessitava per complir l’encàrrec de fer entrar el Barça a la Champions. A San Mamés la davantera la van formar Ferran, Jutglà i Abde. A més de la derrota es va produir la lesió d’Ansu Fati. Contra l’Alabès va tornar a intervenir Luuk de Jong. Contra l’Atlètic van jugar Adama i Gavi per la bandes. Serial fins a l’estiu La directiva de Joan Laporta i la intervenció de Mateu Alemany, el directiu esportiu, van forçar la marginació del davanter francès per pressionar el seu agent. No ho van aconseguir. Moussa Sissoko va allargar el sainet fins a l’estiu. Fins que Ousmane va quedar lliure. I llavors va firmar. Per dos anys. Fins al 2024. Aquesta firma va allargar la permanència de Dembélé al Camp Nou, que va començar el 2017. Sense aquesta firma, tan reclamada per Xavi, el Camp Nou no l’hauria acomiadat amb una ovació, dret, al ser substituït. Un any després que hagués xiulat a l’extrem, tan enigmàtic com imprevisible, al reaparèixer davant l’Espanyol. «Dembélé és un punyal, veig a la cara dels laterals com pateixen», va dir un Xavi alleujat després del triomf davant la Reial Societat. Va veure la cara de Diego Rico, el lateral esquerre de la Reial, constantment reprès per Imanol a la primera part i va veure la cara d’Aihen Muñoz a la segona, que perseguia amb la llengua fora l’inabastable Ousmane quan corria amb la pilota cap a la porteria i el catàleg a la mà per triar la millor opció en aquell moment. «Ha fet un partit extraordinari. És un jugador amb un gran potencial, crec molt en ell», va repetir l’entrenador, que a la seva consideració va afegir matisos nous cada vegada més freqüents: «Li ha sortit tot bé. I això passa perquè la presa de decisions és correcta». Cada vegada més freqüent, com s’observa aquesta campanya. Va passar contra l’Athletic al Camp Nou, a Madrid contra l’Atlètic... Aquesta era la principal recriminació que feia Xavi a Dembélé. La persistència de l’entrenador (l’ha alineat en 27 dels 28 partits, 22 com a titular) ha donat fruits. Davant la Reial va marcar el gol decisiu, que per si sol justifica la seva actuació. Va guanyar 6 partits d’11 contra els seus homòlegs i va sortir victoriós en 5 dels 9 regats intentats. El seu percentatge d’encert en la passada va ser del 85%. Aquesta temporada ha doblat la precisió dels seus xuts a porteria, del 19% al 38%. Xavi s’arroga el mèrit d’haver-li donat «les eines» perquè les utilitzi en benefici de si mateix i de l’equip. Li ha costat una gran dosi de paciència mitjançant vídeos al despatx, xerrades a la gespa i desesperació a la banda. «És molt bon noi», assegurava l’entrenador per justificar el seu aguant. Ha sigut una missió purament personal, amb la directiva reticent i el públic distant respecte a un jugador que exaspera i entusiasma cada minut. «El que més ha canviat d’Ousmane és que té la mentalitat que vol i pot marcar la diferència, i ha de continuar creient això», pregava Xavi d’un Dembélé que suma 8 gols i 7 assistències en aquests 27 partits. Un Dembélé que quan més va aportar va ser en la seva segona campanya blaugrana (2018-19), quan va marcar 14 gols i va donar 8 assistències en 42 partits. Un Dembélé que ha madurat als 25 anys.

Dembélé, o la bomba del Barça que es va transformar en punyal

El procés del davanter que va ser apartat de l’equip a la Copa al gener per no voler renovar i ara decideix el pas a la semifinal, convertit en titular indiscutible de Xavi

El més llegit