«Juguem amb personalitat»: les consignes de Xavi per al clàssic de la Supercopa

Sergio Busquets va aixecar el seu primer trofeu com a capità del Barça. Una sensació desconeguda per al migcampista malgrat que ja n’havia conquerit 30 anteriorment. Als 35 anys s’ha convertit en el referent de la nova generació, escoltant del seu entrenador la mateixa frase de sempre per batre el Madrid. «Juguem amb personalitat», va repetir Xavi, malgrat la sensació d’inferioritat anímica instal·lada al vestidor barcelonista, entre les misèries pròpies i els èxits del rival. Al Madrid no se li ha de tenir por al camp, va aprendre Xavi en el seu dia, igual que ha après Busquets. Al Madrid cal jugar-li amb la pilota als peus. No hi va haver grans consignes ni noves instruccions a Riad per a la preparació de l’enèsim clàssic, el 45 que disputava el capità. Es tractava de mantenir la màxima atenció en totes les fases del joc. El pla consistia en dues bases fonamentals: jugar sense complexos en llargues possessions i cuidar les vigilàncies defensives. Més o menys, la idea bàsica que ha adoptat el Barça a partir del seu estil, expressat en la seva més gran i millor versió. Versió d’un estil, titllat despectivament de tikitaka, que va poder ser contemplada per una audiència milionària en 151 països. Els Estats Units, en obert, n’eren un. Cuidar les vigilàncies defensives El Barça va ensenyar el seu característic fluid tracte amb la pilota. I va ensenyar, també, que la capacitat ofensiva no cal que estigui disputada amb la solvència defensiva. El Madrid d’Ancelotti s’assembla al Madrid de Mourinho, en el qual espera el Barça per sorprendre’l al contraatac connectant amb els seus dos puntes: abans Cristiano i Benzema, ara Vinícius i Benzema. «Sobretot, les vigilàncies defensives», va insistir Xavi perquè els defenses estiguessin pendents dels dos atacants blancs. Sempre. També quan la pilota era del Barça. Mai es podia perdre el tres contra dos a darrere: Araujo pendent de Vinícius i Koundé i Christensen vigilant Benzema. Més enllà quedava el duel entre Balde i Valverde. Tres dels defenses del Barça estan entre els sis més veloços de la plantilla. Araujo sempre va rebre suport dels seus companys perquè Vinícius no l’encarés sol: o s’acostava Koundé o baixava Dembélé, més disciplinat que mai. No només per retrocedir solidàriament, sinó perquè no va cometre pèrdues temeràries de pilota, amb aquestes passades horitzontals que, si són interceptades, creen el contraatac del rival. Els tres defenses tenien prohibit fugir de la seva zona. I si sortien havien d’evitar el contraatac de qualsevol manera. També amb faltes tàctiques. Christensen va veure una targeta per un placatge al centre del camp a Rodrygo. Va ser amonestat al Metropolitano pel mateix motiu. La de Mallorca també va ser astuta. Però va interrompre el joc. Christensen i Araujo estaven lesionats en la victòria del Madrid del Bernabéu (3-1). Una diferència fonamental perquè, amb la seva presència, el resultat es transformés a la inversa. Ni a Madrid ni a Riad, en la semifinal de l’any passat, es van cometre faltes tàctiques que frenessin els contraatacs blancs. Ser més al centre del camp Ser més al centre del campEl Barça va defensar de manera molt compacta, amb les línies molt juntes i molt allunyat de Ter Stegen. Era un 4-2-3-1 (De Jong s’ajuntava amb Busquets al centre, amb Dembélé, Pedri i Gavi per davant) que es convertia en un 3-4-3 en atac, en el qual s’avançava Balde. D’una manera o altra, el Barça tindria més jugadors en el centre del camp, una de les obsessions de Xavi. D’allà l’ús del quart centrecampista com a teòric extrem. Contra l’Atlètic va ser Pedri. Contra el Madrid, Gavi. Pedri no va exercir d’interior esquerre, sinó que tenia com a missió situar-se a l’esquena dels mitjos blancs (Modric, Camavinga i Kroos) i per davant dels defenses. Estava a la vista de tots, però ningú es va encarregar de la seva vigilància. Es va moure al seu aire i sempre va oferir una sortida per a Busquets i De Jong, també per als exteriors de cada banda. El rigor del Madrid en els seguiments va anar decaient amb els minuts, a mesura que veia inútils els seus esforços en la pressió. El Barça, per contra, es va encoratjar a partir del benefici que va obtenir dels seus robatoris a la parcel·la blanca. Busquets va vèncer Camavinga en el 0-1 i Gavi es va imposar a Militão en el duel del 0-3, quan Ceballos va cometre la imprudència d’aquesta passada horitzontal que no va fer Dembélé. Gavi era al lloc just: tancant per dins quan la pilota estava a la banda contrària a la seva. El rondo del Barça.#superSupercopa pic.twitter.com/jGENwVJ98F — Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 15 de enero de 2023 Circulacions altes i llargues Hi va haver més disciplina blaugrana respecte als blancs, amb Camavinga encara aprenent i Modric i Kroos que han esgotat ja la humilitat de córrer darrere de la pilota. El Madrid guanya per la qualitat dels seus futbolistes en la definició, no per la sofisticació del seu model de joc. Hi va haver més preparació específica del duel al vestidor del Barça. L’ús del quart centrecampista no era nou. Havia sigut utilitzat el diumenge anterior. Aquesta fórmula també la fa servir el Madrid. En la figura de Fede Valverde. L’uruguaià no s’associa en el joc, sinó que és un treballador de recorregut que es troba més còmode atacant espais que combinant passades. Però va canviar la identitat d’aquest futbolista. Pedri, extrem al Metropolitano, va passar a ser interior i Gavi va viatjar a la banda. Per un raó. Pedri és més pacient i pulcre en la combinació de la pilota. «Gavi és més de fogonades», expliquen els tècnics. El joc s’accelera amb el sevillà. Una virtut perfecta per sortir disparat cap a la porteria a partir de cada robatori. 👶 𝗚𝗮𝘃𝗶, el jugador más joven el marcar un gol y dar una asistencia en la 𝗵𝗶𝘀𝘁𝗼𝗿𝗶𝗮 𝗱𝗲 𝗹𝗼𝘀 𝗰𝗹𝗮́𝘀𝗶𝗰𝗼𝘀. 😍 ¡AQUÍ SU PARTIDAZO! ❤️💙 Además, el jugador del @FCBarcelona_es fue nombrado 𝗠𝗮𝗻 𝗢𝗳 𝗧𝗵𝗲 𝗠𝗮𝘁𝗰𝗵 de la final #superSupercopa pic.twitter.com/uOCnJEg0vk — RFEF (@rfef) 16 de enero de 2023 «Contactar amb Robert» El Madrid va córrer molt perseguint el rondo que va organitzar el Barça a Riad. Corrent i corrent es va desordenar i es va cansar. La pretensió dels blaugranes. I el de les fogonades els va endossar un gol i l’assistència del segon. Gavi va complir una altra màxima que havia escoltat al vestidor, com si fos una contrasenya: «Contactar amb Robert». Robert és Lewandowski, de qui s’ha descobert que no és només el nou que marca gols (20 en 22 actuacions). És un nou que juga fora de l’àrea també, de cara als seus companys per ajudar en les transicions i col·laborar, tot i que sigui superficialment, en la cadena de passades. Lewandowski té ofici i va saber quan havia de fixar Militão i Rüdiger per facilitar el joc interior i quan havia de situar-se en l’interval entre el central i el lateral per aprofitar els espais. Aquesta lectura s’adquireix amb la intel·ligència innata o per la maduresa adquirida. Robert també sabia, per descomptat, que seria la primera connexió en cada robatori. Va estar atent a la passada de Pedri per habilitar Gavi en el 0-1 i va recollir el robatori de Gavi que va acabar en el 0-3, a més d’apuntar-se el 0-2 en una altra transició directa i vertical que va matar el fins aleshores supercampió.

«Juguem amb personalitat»: les consignes de Xavi per al clàssic de la Supercopa

El tècnic va demanar als seus homes que juguessin sense complexos amb la pilota i que no descuidessin les vigilàncies defensives sense aquesta

El més llegit