La ‘injustícia’ de Xavi amb Ansu Fati

Va entrar amb poc temps de fer alguna cosa. Amb prou feines quedaven quatre minuts perquè acabés la semifinal de la Supercopa d’Espanya a Riad. El Betis-Barça estava equilibrat (1-1), camí de la pròrroga. Però Ansu Fati es rebel·lava per no arribar al temps suplementari. Va suplir Raphinha i es va col·locar al flanc esquerre de l’atac. I en quatre minuts va tenir temps més que suficient per generar una ocasió claríssima de gol. Va esquinçar la defensa andalusa, va trepitjar l’àrea i la seva puntada de peu va topar llavors amb els punys d’un encertat Claudio Bravo. El partit va acabar en els seus 90 minuts inicials amb el segell d’Ansu, aquest jugador que espera el barcelonisme amb els braços oberts. «Potser ha sigut error meu», va confessar després Xavi, assumint l’error que havia comès amb el jove, a qui una greu lesió al genoll ha frustrat la seva enorme irrupció. Set minuts al camp, un gol La ‘injustícia’ de Xavi amb Ansu va consistir a donar-li poc temps, coincidint amb el moment més calent i delicat de la semifinal tenint el Betis a les seves mans a un desorientat Barça. Injust és que només tingués quatre minuts per resoldre un problema que ni Raphinha, apagat i ofuscat com sempre, ni Dembélé, més lúcid que de costum, no van saber resoldre. Va arribar Ansu i tot va canviar. No és cap exageració. Als set minuts d’entrar al camp (va jugar els quatre finals del partit i tres inicials de la pròrroga), una pilota queia del cel després d’una falta lateral servida per Marcos Alonso, rebutjada com bonament podia el Betis. Allà, just en aquell tens moment, Ansu va tornar a ser Ansu. ¡GO-LA-ZO de Ansu Fati! 👀#superSupercopa pic.twitter.com/mnns2UpEOh — Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 12 de enero de 2023 Va tenir paciència el jove davanter per esperar que la pilota descendís fins a l’instant adequat, va acomodar el seu cos amb astúcia i va deixar anar un xut amb l’esquerra que era, en realitat, una fuetada que va anar eliminant defenses del Betis i, per descomptat, l’estirada de Bravo, una estirada inútil. Un golàs. Es miri com es miri. Un golàs que va celebrar Ansu sense l’eufòria que corresponia. Va córrer i va esbossar un somriure com si fos el més normal del món engaltar un xut tan bonic com decisiu. No es va tornar boig. Va repetir la fórmula del gol que va marcar en la pròrroga a l’Intercity en els vuitens de final de la Copa. Un altre Ansu després del Mundial Hi ha alguna cosa en Ansu que continua sense deixar-lo ser completament feliç del tot. Però hi ha també alguna cosa que el fa diferent. Arriba i marca. Apareix i decideix. «Potser és culpa meva això d’avui», va confessar ja de matinada un alleujat Xavi després d’un altre partit agònic del seu equip. «Potser l’hauria hagut de posar abans», va reconèixer l’entrenador del Barça, revelant que s’ha trobat, a la tornada de Doha, amb un altre Ansu. «Està molt millor des que ha vingut del Mundial, està marcant diferències per a l’equip», va afegir Xavi. Tres últims partits, dos gols (Intercity i Betis), a més de mostrar un aplom digne d’un veterà en el llançament del penal. «Està treballant, sobretot aquesta actitud defensiva, que ha millorat una barbaritat. És error meu no treure’l abans, ha fet el gol, ha marcat el penal...» Xavi, tècnic del Barça Xavi, però, va posar més el focus en el capítol defensiu. «Està treballant, sobretot aquesta actitud defensiva, que ha millorat una barbaritat. És error meu no haver-lo posat abans, ha fet el gol, ha marcat el penal... Me n’alegro molt per ell, està en un gran moment de forma», va admetre el tècnic, conscient de la ‘injustícia’ que havia comès. Ansu va ser el cinquè davanter que va utilitzar Xavi en la semifinal. D’entrada va apostar pels extrems (Raphinha des de la dreta i Dembélé des de l’esquerra acompanyaven Lewandowski) i va preferir posar abans Ferran que Ansu. Una vegada al camp, el seu impacte va ser brutal. En tot just 36 minuts va firmar quatre rematades (tres a porta, ell acostuma a enfocar bé, un gol) i la sensació que el Barça sí que amenaçava de veritat. Amb Raphinha (84 minuts, 0 xuts, 0 gols), Dembélé (63 minuts, 1 xut a porteria, 0 gols) i Ferran (57 minuts, 0 xuts, 0 gols), l’atac blaugrana oferia senyals més que evidents d’ineficàcia. Només suportat per Lewandowski (120 minuts, 4 xuts, 1 a porta, 1 gol i un altre que li van anul·lar). Però ningú va fer més que Ansu en menys temps.

El més llegit